El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Tabàrnia és una burla

TWITTER / @Bcnisnotcat_

Una imagen del mapa y la bandera de Tabarnia, publicada en su cuenta oficial de Twitter.

Àngel Comas IzquierdoSalou

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Viernes, 12 de enero del 2018 - 10:45 h

Tabàrnia no és una broma, és una burla i un insult, promogut per qui veu que, tot i tenir molts vots, serà incapaç de governar Catalunya i acabar per sempre més amb el sentiment de ser català i no espanyol. És la sàtira de la impotència dels que no estimen Catalunya, del neo nacionalisme espanyolista més corrosiu. D'aquells, molts, que se'n riuen ara de la seva terra d'acollida o de la dels seus pares.

Deia Pujol que català és tot aquell que viu i treballa a Catalunya. Doncs no és suficient. Català és, a més, qui estima Catalunya i qui la considera la seva terra i única nació, ja que és evident que part de la gent que hi viu i hi treballa no té aquest sentiment. Així doncs, de què es tracta? És un nou intent colonitzador, un més, per desnaturalitzar-nos i apropiar-se de la nostra riquesa com a poble, menyspreant la Catalunya interior, la més pura, enfront de la gran àrea metropolitana de la capital, una Babel convertida en una sort de Sodoma i Gomorra polítiques?

Què pensarien els balears si la nombrosa comunitat alemanya decidís promoure un territori anomenat Nova Germania del Sud? Ho trobarien lícit que gent vinguda de fora o moguda només per interessos comercials proposessin que, posem per cas, Eivissa passes a ser un land alemany?

Saben que tenen molts vots, però no, no tenen els suficients. Ciudadanos és un partit oportunista que li ha robat la cartera al PP i ha hipnotitzat a una part de l'electorat amb els seus cants de sirena. El PSC continua sent un partit titella de Madrid i els Comuns, ancorats només en el seu discurs sobre 'el social' no s'atreveixen a admetre la realitat social majoritària.

I amb tot això es dóna una situació política absolutament estrambòtica, tant per a uns com pels altres, convertida Espanya en un país on òbviament no es respectaran els resultats electorals, emparant-se en una Constitució, llei de lleis, igual com si es tractés dels deu manaments i continuarem amb el 155 de manera indefinida, a manera de càstig i de venjança per la força, la qual cosa denota la seva impotència política.

Potser Tabàrnia seria la solució, no ja com a nova comunitat autònoma, sinó com a nou país. Així, mentre fan cua per entrar a la UE i ser admesos de ple dret a l'ONU, el president a l'exili podria tornar per a ser investit, sense por a ser detingut i tornar a canviar el nom d'Absurdia, capital de Tabàrnia, pel de Barcelona, capital de Catalunya.

Participaciones de los lectores

La música als vagons del metro, una llauna

Xavier Vidal Barcelona

Des de fa mesos cada migdia i cada vespre pateixo l’atac acústic de diferents músics que es passegen tocant l’acordió i altres... Seguir leyendo

Dejemos el horario en España como está

José Luis Calzada Barcelona

Según tengo entendido, en 1942 se produjo un cambio de hora adaptado al horario alemán por cuestiones de afinidad ideológica. Esto se mant... Seguir leyendo

Debemos llorar

Ignacio Galcerán Barcelona

Un comentario realizado por una jueza de Operación Triunfo me hizo pensar sobre un tema del que poco se habla. La jueza explicó q... Seguir leyendo

Els toros com a símbol de la unitat de la pàtria

Jordi Pausas París

En el seu temps, el rei Carles III, acordat amb el ministre Jovellanos, prohibí les curses de toros, ja que ambdòs consideraven que era un desp... Seguir leyendo

TV-3 y 'los otros'

Pep Caballero Palafrugell

Vaya por delante que estoy totalmente en contra de todo tipo de violencia.... Seguir leyendo

El sinsentido nuclear

Rafael Gutiérrez Amaro Linares

Un niño entierra a otro niño. Desde el 31 de diciembre del 2017 el Papa Francisco ha querido que sea divulgada en todo el mundo la foto histórica de Nagasaki de 1945... Seguir leyendo

España, una falsa democracia que culpa a Catalunya

Claudia Lemus Jacob Esbjerg

Hace más de 10 años que empecé a viajar a España, y tengo muchos recuerdos bonitos de la gente que he conocido en mis viajes por España y sobre todo los dos años que... Seguir leyendo

Cuando no se levantan ni de los asientos reservados de los buses

M. Elena Pérez Arce Barcelona

Diariamente veo incivismo en los transportes públicos. Es una actitud que desprecio y denuncio y que por desgracia cada vez es más usual. ... Seguir leyendo

La utópica justicia independentista

Jaime Rodríguez Soto Cunit

En respuesta a la carta de la lectora Dolors Pania... Seguir leyendo