Tabàrnia és una burla

Tabàrnia no és una broma, és una burla i un insult, promogut per qui veu que, tot i tenir molts vots, serà incapaç de governar Catalunya i acabar per sempre més amb el sentiment de ser català i no espanyol. És la sàtira de la impotència dels que no estimen Catalunya, del neo nacionalisme espanyolista més corrosiu. D'aquells, molts, que se'n riuen ara de la seva terra d'acollida o de la dels seus pares.

Deia Pujol que català és tot aquell que viu i treballa a Catalunya. Doncs no és suficient. Català és, a més, qui estima Catalunya i qui la considera la seva terra i única nació, ja que és evident que part de la gent que hi viu i hi treballa no té aquest sentiment. Així doncs, de què es tracta? És un nou intent colonitzador, un més, per desnaturalitzar-nos i apropiar-se de la nostra riquesa com a poble, menyspreant la Catalunya interior, la més pura, enfront de la gran àrea metropolitana de la capital, una Babel convertida en una sort de Sodoma i Gomorra polítiques?

Què pensarien els balears si la nombrosa comunitat alemanya decidís promoure un territori anomenat Nova Germania del Sud? Ho trobarien lícit que gent vinguda de fora o moguda només per interessos comercials proposessin que, posem per cas, Eivissa passes a ser un land alemany?

Saben que tenen molts vots, però no, no tenen els suficients. Ciudadanos és un partit oportunista que li ha robat la cartera al PP i ha hipnotitzat a una part de l'electorat amb els seus cants de sirena. El PSC continua sent un partit titella de Madrid i els Comuns, ancorats només en el seu discurs sobre 'el social' no s'atreveixen a admetre la realitat social majoritària.

I amb tot això es dóna una situació política absolutament estrambòtica, tant per a uns com pels altres, convertida Espanya en un país on òbviament no es respectaran els resultats electorals, emparant-se en una Constitució, llei de lleis, igual com si es tractés dels deu manaments i continuarem amb el 155 de manera indefinida, a manera de càstig i de venjança per la força, la qual cosa denota la seva impotència política.

Potser Tabàrnia seria la solució, no ja com a nova comunitat autònoma, sinó com a nou país. Així, mentre fan cua per entrar a la UE i ser admesos de ple dret a l'ONU, el president a l'exili podria tornar per a ser investit, sense por a ser detingut i tornar a canviar el nom d'Absurdia, capital de Tabàrnia, pel de Barcelona, capital de Catalunya.