"Les biblioteques son un refugi i hem de protegir-les, costi el que costi"

Tinc 22 anys, i des de ben petita la biblioteca ha sigut un dels meus refugis. Quan era una nena de 3 anys, la meva mare va començar a portar-me a les activitats gratuïtes que organitzava la biblioteca municipal de la meva ciutat, la qual cosa ajudava moltíssim a la meva mare quan no sabia què fer amb mi els caps de setmana o després de l'escola.

Amb el pas dels anys, em va començar a agradar moltíssim la lectura, i la biblioteca tenia un programa el qual fomentava la lectura entre els infants. Et donaven punts per cada llibre que llegies, fet que va ajudar que augmentés el meu interès per la lectura, o disminuís.

Posteriorment, quan ja estava a secundària, la biblioteca va ser el meu refugi, tant per estudiar com per tenir un lloc segur on estar, ja que a casa no estava còmode. Uns anys més tard, vaig començar l'època de demanar tots els llibres de lectura obligatòria del batxillerat, per no deixar-me molts diners a la llibreria. A batxillerat també vaig estar una temporada sense connexió a internet a casa, un drama per una estudiant de la generació Z, i vaig poder anar a la biblioteca a fer tots els treballs de l'institut. A més, durant els mesos de maig i juny les biblioteques allargaven els horaris de les sales d'estudi i això em va anar ideal per estudiar per la selectivitat.

Avui dia, continuo anant a la biblioteca per estudiar ben còmode, sense distraccions, i participo en un club de lectura. Puc dir que les biblioteques municipals salven les vides de molts ciutadans i ciutadanes de totes les edats. Les biblioteques municipals s'han de protegir i mantenir costi el que costi.