"PISA i el paper de l'escola"

Recentment, la publicació del biaix dels resultats PISA a Catalunya ha portat a la palestra el paper desastrós de les administracions educatives que, com sempre, miraran de tancar la polèmica expedientant alguns alts càrrecs. Estem davant una irregularitat greu que mira de manipular uns resultats però també d’un país que ha crescut en població i complexitat familiar, social i lingüística. I d’una escola que no ha sabut ni ha pogut complir amb la funció acollidora, atencional i ni tan sols la formadora que les administracions i la pròpia societat han convingut atribuir-li.

Sortir any rere any a la cua dels rànquings propis i internacionals ja ens obliga a no continuar minimitzant la magnitud de la tragèdia. Així que no ens cal continuar dissimulant l’eficàcia limitada o fracàs d’alguns paradigmes i no poques metodologies emprades a les aules durant la darrera dècada. El retrocés de resultats en les competències lingüístiques i matemàtiques palesen un procés de desalfabetització de la societat preocupant que ha anat en paral·lel al consum de pantalles, la pèrdua dels hàbits de lectura i a disciplina d’estudi i de treball, malgrat constituir la base de la rutina virtosa de la millora i l’excel·lència educatives.

Urgeix recuperar, sense complexos, la cultura de l’esforç acadèmic, on el principal deure sigui fer l’alumnat responsable dels seu progrés a partir d’uns criteris d’edat i maduresa. Trencar el cercle defectuós requereix de nous lideratges, objectius operatius clars i assolibles, una programació escolar racionalitzada i superar la indigestió de projectes i organitzacions flexibles de franges, grups, horaris i àmbits que només han ajudat a desdibuixar el perfil acadèmic de l’escola.

Alhora, urgeix que des de casa recolzem l’escola sense reserves ni complexos. Cal evitar confondre protecció amb proteccionisme del menor, la qual cosa no implica ser indiferent a les seves necessitats educatives, sinó iniciar el menor en la cultura de la iniciativa i la responsabilitat.