"PISA i el paper de l'escola"
Sebastián Romero Vilanova del Camí
Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.
Aula de una escuela catalana. / David Borrat
Joan Alsina
Fa 50 anys, l’Institut Salvador Espriu de Salt -aleshores amb un altre nom- obria les seves portes. El divendres 18 de setembre va tenir lloc al Teatre de Salt l’acte inaugural d’aquest aniversari. Va ser una ocasió única per fer memòria de la seva història i de les dificultats que es van haver de superar als inicis, per escoltar exalumnes per als quals estudiar-hi va marcar la vida i per conèixer la passió amb què molts professionals hi treballen o hi han treballat.
Entretodos
També es va parlar de l’Espriu actual, de la gran diversitat que hi ha a les seves aules, de les dificultats que això comporta i de la necessitat de més recursos, però ningú no va esmentar la paraula «segregació». No cal ser una persona experta en educació per entendre que diversitat i segregació són conceptes ben diferents. La diversitat enriqueix. La segregació genera desigualtats.
En centres públics com els de Salt, moltes aules tenen entre un 90% i un 100% d’alumnat d’origen immigrant. La segregació escolar que l’Administració permet entre la xarxa pública i la concertada de Salt, com passa també en tantes altres poblacions del país, és un error històric, un fet que ens hauria d’avergonyir com a societat i, sobretot, una injustícia per a l’alumnat que la pateix.
Participaciones de loslectores
Sebastián Romero Vilanova del Camí
Hugo Modesto Izurdiaga Ciudad Madero, Buenos Aires (Argentina)
Másdebates
Fenómeno histórico
El debate