Hem de mantenir l'esperança: aquest any encara pot ser el millor de les nostres vides

Encara no havia acabat 2019 i ma mare ja m'estava dient que aquest any seria el millor any de la meva vida. M'esperaven un munt de festes, quedades, festivals, viatges... 2020 venia amb molta força i jo, igual que tots els meus companys, esperava impacient l'arribada del que tothom deia que seria també 'l'estiu de la meva vida'.

El 12 de març, com cada dijous, vaig agafar l'autobús per tornar a casa. Les escoles de Madrid ja havien tancat i hi havia rumors que les de Catalunya tancarien aviat. A part d'això, res semblava fora de lloc, "dues setmanes i tornarem a l'escola", això van dir. Ja fa mes de 70 dies que es va declarar l'estat d'alarma. Des del primer dia de confinament han canviat moltes coses; durant molts dies no es va poder sortir al carrer sense motiu justificat, ni quedar amb els amics, ni visitar les nostres famílies... Tot i així, no tot va ser dolent; cada dia a les vuit del vespre, tots els veïns sortíem a aplaudir a tots aquells que es juguen la vida dia rere dia, ja fos personal sanitari, les forces de seguretat, els treballadors dels comerços de primera necessitat o qualsevol persona que continuava treballant fora de casa malgrat la situació.

Durant aquests gairebé tres mesos, m'he adonat que trobo a faltar les coses més simples, com l'hora d'esmorzar a l'escola, les estones entre classe quan ens amuntegàvem al passadís, els dilluns a casa l'àvia, els berenars amb les amigues, poder abraçar-les... i fins i tot m'atreviria a dir que trobo a faltar l'escola. És cert que, d'alguna manera continuem fent classe, però no és el mateix estar rere una pantalla a la teva habitació, que estar a una classe envoltada de tots els companys.

Si més no, la situació m'ha permès prendre'm un temps per parar-me a pensar i valorar les petites coses. Encara no hem arribat a l'equador de l'any, i tot i que no ha anat com esperava, tinc l'esperança que tot millori, i que 2020, tal com em va dir la meva mare, serà 'el millor any de la meva vida'.