30 sep 2020

Ir a contenido

El dilema de discriminar la gent gran en benefici dels joves

Josep Aracil Xarrie

Josep Aracil Xarrie

Una anciana camina en solitario por Barcelona. 

Una anciana camina en solitario por Barcelona.  / ELISENDA PONS

La paraula 'edatisme' s'utilitza per descriure la discriminació de la gent gran per qüestions d'edat. Podríem afirmar que aquesta discriminació ha existit tota la vida, no és cap cosa nova. Des de temps immemorial, els vells, les persones grans dependents o discapacitades, si són pobres no les vol ningú, ni la pròpia gent gran vàlida. Quan en un casal d'avis hi aparquen a una persona gran dependent, són els propis usuaris qui la rebutgen, al considerar que no han de ser ells qui l'han de cuidar, sinó la seva família o l'Administració.

Entretodos

Per descriure aquesta realitat social, els sociòlegs han inventat la paraula 'edatisme', la qual no fa referència solament als vells, sinó que realment afecta a totes les persones retirades del treball remunerat per qüestions d'edat. Tot i que aquesta discriminació es fa més ostensible en la mesura que augmenta l'edat i la dependència. L'edatisme és una realitat social de caràcter gairebé universal, amb poques excepcions.

El coronavirus l'ha intensificat quan alguns reconeguts polítics de països europeus han fet públic no tenir cap tipus d'objecció, en prioritzar la mort de la gent gran, considerada com un grup parasitari no productiu. També està afectant a la classe dels metges, com un greu problema ètic, relacionat amb al seu jurament hipocràtic, de per damunt de tot no jugar mai a ser Déu. Joc que els pot afectar, quan el creixement de les necessitats hospitalàries col·lapsa les ucis i planteja el dilema, pretesament diví, d'haver d'escollir sobre si cal discriminar a la gent gran, no tenint-la en compte, en benefici de persones afectades més joves.

Participaciones de loslectores

Másdebates