Som més lliures després de votar?

Acabem de votar. Als ciutadans se’ns demana periòdicament una creueta o una papereta. Després vindran els que, amb això, donaran feina a uns quants milers d’amics. I, com en els competicions esportives, cada cert temps recomencem el joc.

Ensenyo als meus alumnes de l’ESO i Batxillerat que cal participar, però també que  --com a membres d’una comunitat-- han de ser responsables, justos i solidaris (el famós 'triangle del bon ciutadà'). I ho concretem. Però n’hi ha prou amb això de votar de tant en tant? És aquesta l’essència de la democràcia?

Tenim una llibertat 'psicològica', interior, que ens permet escollir les nostres intencions i accions, i en som responsables; i una altra, anomenem-la 'política o social', que correspon a la 'no coacció' externa, i que inclou la llibertat d’opinió, d’associació, etc. Així, en ús d’aquesta segona capacitat, fem confiança i deixem el poder a gent que, un cop acabat el recompte dels vots, en faran el que vulguin, guiats pels seus gustos i interessos. Lamentablement.

Votar no és la finalitat de la vida cívica. La llibertat no és l’objectiu, sinó només l’eina, un instrument. Ho deia Pau, el de Tars: “mireu de no convertir la llibertat en un pretext per fer el vostre propi gust” (carta als cristians de Galàcia, cap. 5). Això s’ha llegit, casualment aquest 26-J, a totes les esglésies catòliques del món. Només som més lliures si l’ús de la llibertat du al bé comú, i ens permet fer fora els impresentables. No ens deixem entabanar!