Els resultats del 26-J diuen que no hem aprés democràcia ni sentit comú

‘Democràcia’ significa ‘poder del poble’, una paraula a la que els dirigents i militants del Partit Popular i adjunts tenen tanta estima (com ‘llibertat’ i ‘drets humans’, diferent als seus avantpassats franquistes). Però sols la invoquen quan els convé i quan guanyen ells les eleccions. I ara, a pesar de les retallades socials amnistiant fiscalment les grans fortunes, la venda de la nostra sobirania nacional, l’augment del dèficit i la misèria de cada cop més gent (mentre una minoria és cada cop més rica), la inseguretat ciutadana, el descontrol fronterer, atorgar més poder i favors a les multinacionals que a la ciutadania, de comparar la indignació ciutadana amb el nazisme (precisament pel PP, alguns del seus avantpassats sent aliats de Hitler), la corrupció institucionalitzada, etc el PP ha tornat a guanyar les eleccions (però no per la immensa majoria d’espanyols com ens diuen, sinó un 33% a més dels vots a la resta de partits, vots nuls i l’abstenció); però a més ha incrementat el seu resultat respecte fa sis mesos, gràcies però a una campanya de la por; als vots prestats d’un sector de població que al seu dia va votar a Ciudadanos; la influència del ‘Brexit’; la prepotència de Pablo Iglesias, de Podemos (qui pretenia el poder sent la tercera força en lloc de buscar la unitat i la transversalitat i així ho ha pagat donant més poder al bipartidisme); i com no, els vots regalats de l’abstenció (un 30%, o sigui, una virtual segona força si pogués representar-se, molt prop del PP); conseqüència tot del conservadorisme d’una bona part de la societat que no vol sortir de la zona de confort (en psicologia, el conjunt de llocs físics i psicològics on tot i no ser sempre adequats, ens trobem el més còmodes i protegits possibles, però quelcom que ens deté, ens porta a la peresa, la deixadesa i la falta de motivació i impedeix el creixement personal).

Amb tot, és un resultat que cal respectar, agradi o no (però tampoc està de més investigar si hi ha hagut irregularitats electorals com diuen alguns sectors, veient la gran errada de les enquestes). I és que l’estima per la paraula democràcia també s’evidencià a l’escridassada a l’ex-líder catalana del PP, Alicia Sánchez-Camacho, al mercat de Vic, on recriminava amb supèrbia que aquella gent havia d’aprendre democràcia (amb tot, va marxar d’allà). Sense valorar el fet d’escridassar algú en públic en campanya electoral en nom de la llibertat d’expressió de tothom, i la comprensió de molta gent indignada davant la situació actual, el cert que podem preguntar-nos és quina democràcia cal aprendre segons la sra. Sánchez-Camacho. Potser la democràcia que ha practicat el seu partit fins ara o la que clamen els taurins a la recent manifestació a favor del Toro de la Vega (com si el barbarisme equivalgués a democràcia i llibertat)?.

És cert que hem d’aprendre democràcia, però en base a l’empatia, respecte, bona educació i intel·ligència emocional en el dia a dia; però vistos els resultats, potser no hem après democràcia o sentit comú o ho hem après molt bé i potser més del compte?. Si fa 2000 anys el poble jueu clamava davant Ponci Pìlat l’alliberament de Barrabás el lladre i criminal enlloc de Jesús de Natzaret, avui dia encara la gent escull el que escolliren als dies de Jesús. El poble ha parlat però... què ha dit exactament?.