A favor del migrant, sigui qui sigui i vingui d'on vingui

“Ho hem fet" han afirmat.  I sí, el 18 de febrer del 2017 l’amor ha cridat amb força, amb la força d’un crit sortit del cor de moltes, moltes persones, milers, que han volgut aixecar la veu per a que els seus sentiments més nobles -aquells que són vertaderament humans- omplissin els carrers de Barcelona i arribessin  a totes les llars: “Volem acollir”.

És possible? Doncs sí; fa molt temps que no s’havia sentit cridar –pacíficament però cridar- contra la hipocresia i a favor de la noblesa; contra la mentida i a favor de la veritat i del compromís; contra les dictadures i a favor de la llibertat de la ciutadania per a produir bondat; en contra de la ambició, la corrupció, els robatoris i a favor de persones- que havent restat sense res del que era seu-  afirmen “no volem diners volem oportunitat per sobreviure”;  contra el terrorisme, i a favor de la convicció de que l’amor és més fort i pot guanyar;  contra els senyors de la guerra, els negocis d’armes, i les tanques i murs i a favor de pactes socials i portes obertes, a favor del migrant sigui qui sigui i vingui d'on vingui.

El 18 de febrer va ser un dia històric. Els polítics han d’ajudar i treballar fent possible que el món sigui de tots. Hem de donar continuïtat a aquesta ànima gran que ha començat (molts fa molt de temps que ho lluiten) a mostrar-se públicament.