El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Un extutelat de la DGAIA: "Amb 10 anys, vaig rebre un tracte apocalíptic"

Marcel NosPremià de Mar

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Martes, 7 de febrero del 2017 - 08:45 h

El 26 de gener vaig seguir –desde la tribuna de convidats- un nou debat al Parlament sobre el sistema de protecció de menors. M’hi va convidar el diputat “d’infància” d’un grup parlamentari. Ell sap que, des del 2013, a mi m’interessa això del “sistema de protecció”. M’interessa en concret tot el que té a veure amb el “desamparament administratiu”, que vol dir arrencar a la força un nen de casa seva i internar-lo en un centre, alhora que se’ls retira la tutela als pares, tot això sense que un jutge ho vegi. En tinc opinió perquè l’abril del 2013 vaig ser internat durant ‘només’ 136 dies al ‘niu del cucut’.

Van ser 136 dies i les seves nits. Tenia 10 anys. Ningú em va preguntar res, ni serveis socials, ni l’EAIA, ni l’EFI ni res de “COSE” ni res del que diuen que es fa (“seguim un protocol molt estricte”, diuen). Et fan sentir un paquet. Uns ‘tècnics’, com si fossin agents secrets, acompanyats amb mossos, van entrar a la meva escola un divendres a les 10 del matí i se’m van endur. Vaig estar una setmana fins a tornar a l’escola, 21 dies fins parlar amb el meu pare. Vaig estar incomunicat la primera setmana i després molt aïllat sempre. I tant si va ser ‘apocalíptic’. Sé que sempre més ho recordaré.

Als centres s’hi aprèn el que no toca. Veus el que ni sabies que existia. No saps perquè estàs allí, ni quan temps hi seràs, ni el que passa a fora. Desinformen, tergiversen. A mi, sense dir-m’ho, em van fer creure que el meu pare havia estat empresonat per la policia. Que fàcil, tenia 10 anys. No sabia què és l’estat de dret. No sabia què és l’’habeas corpus’, ni que en un procedimient judicial hi ha garanties, tens un advocat, es necessiten proves: just les garanties que la DGAIA se salta en els desamparaments administratius.

Per què la DGAIA té tanta por, no vol, es resisteix, a sotmetre els seus informes, estudis i proves al criteri d’un jutge en un procediment amb garanties abans del desemparament? Si fan bé la feina, de què tenen por?

Participaciones de los lectores

Ensenyament solo quiere cuadrar las cifras

Horacio Dobry Barcelona

Tolerancia circunstancial de Jorge Javier Vázquez

Andrés López Barcelona

El viernes 16 de junio, con ocasión de la primera presencia como jefe del Estado de Felipe VI en la plaza de toros ... Seguir leyendo

Pepe Serra i el nom del MNAC

Jordi Pausas París

El controvertit i polèmic Pepe Serra, director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), ha manifestat, impertèrrit: "Ara ... Seguir leyendo

El orgullo gay, todavía

Maria Olga Santisteban Otegui Zalla (Bizkaia)

En la madrugada del 28 de junio de 1969, una redada de la policía de Nueva York irrumpe en el pub Stonewall de dicha ciudad, que por enton... Seguir leyendo

La política atrae a corruptos

Jaume Font González Barcelona

Casi nadie que tenga un buen empleo, un buen sueldo y reconocida experiencia laboral y humana se apunta a la política, salvo que el sueldo sea ... Seguir leyendo

Preferir tener perros a tener hijos

Pere Casanovas Barcelona

Siempre nos estan informando de que el sistema de pensiones está en peligro debido al bajo índice de natalidad. Los datos cantan, somos el país... Seguir leyendo

Médico-paciente, una relación de confianza y buena información

Manuel Mendoza Barcelona

Cuando me puse a escribir este texto, repasé cuál ha sido mi equipaje profesional en la medicina hasta llegar aquí. Y digo esto porque he ... Seguir leyendo

Les vacances, els nens i la lectura

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

Ara que els nens comencen les vacances d'estiu, estaria bé que comptessin amb un temps per a la lectura. Tots t... Seguir leyendo