"Els ulls em cremen empapats d'una tristesa inconsolable"

Dimarts 18 de juliol del 2017. M’acomiado del meu príncep. Puja al seu 'cavall de dues rodes', una moto preciosa ben equipat i amb el casc reflectant per a que el vegin de lluny. Quedem per trobar-nos divendres, ansiosos per compartir instants d’autèntica felicitat, de plena fruïció, formant una simbiosi perfecta… La nit d’abans havíem fet projectes, ens havíem estimat, estàvem tan bé junts…

¡Li encantava anar amb moto! També prendre’s unes bones cerveses o un bon vi, però mai , mai de la vida, ho feia quan agafava el cotxe o la moto. Havia passat la Collada de Toses. Gaudint del paisatge que tant li agradava. Entre Ribes de Fresser i Campdevànol, a 'la Corba', un conductor que va donar positiu per drogues va envair el seu carril a tota velocitat emportant-se il·lusions, projectes, esborrant en un segon el camí que havíem de traçar junts.

Aquest conductor ha apagat els nostres somnis. S’ha emportat el somriure d’un home excepcional, pura bondat, entregat a tothom, honest, molt generós, treballador, alegre... M’estimava amb bogeria, era el meu Sol que m’il·luminava amb la seva maduresa, era un persona admirablement bona, amb la capacitat de dissipar els problemes, gaudint de la vida, sense necessitat de drogues per trobar estats de màxima felicitat. Tothom, cadascú a la seva manera, ens hem beneficiat de tot el que l’ Enric ens aportava, doncs ell s’entregava sempre a tothom i a tot el que feia. Aquest deixelebrat s’ha emportat el meu príncep.

Sento un dolor punyent dins les meves entranyes, una piconadora sobre el meu cor, els ulls em cremen empapats d’una tristesa inconsolable. Crec que ara està a la presó.  Potser quan surti, continuarà drogant-se i amb una inconsciència inexplicable, agafarà el volant sense importar-li que amb aquesta conducta pugui robar la vida de persones innocents com el meu Enric. No hi ha paraules per descriure com em sento, com es senten els seus dos fills, com es sent la seva mare que fa tres mesos va perdre el seu marit, com es sent el seu germà, la seva nora, la seva néta, els seus amics, els seus companys de feina... Si aquest noi veiés el nostre estat, no hauria agafat el cotxe en l’estat en el que es trobava. Tan debò llegeixi aquest escrit i li serveixi d’alguna cosa!

Enric, el meu Sol, et tindré en el meu cor fins l’últim batec.