Un debat de postureo i poques respostes

Campanya d'eleccions espanyoles, s'ha fet un suposat debat dels quatre partits amb els seus caps Mariano Rajoy del PP, Pedro Sánchez del PSOE, Pablo Iglesias de Podemos i Albert Rivera de Ciutadans. Com a quatre tenors ens han ofert  un recital, de mentides, subterfugis, acusacions mútues i altres bajanades que s'empesquin per veure qui ha 'guanyat' en el debat.

En el joc hi han entrat els mitjans propagandístics i d'informació afins a cada partit, en què s'han dirimit els punts a favor i en contra de cadascun dels intervinents. Que si li suaven les mans, que si tenia la mirada perduda, qui si titubejava, que si era agressiu. Total per daurar la píndola als ciutadans de peu i distreure al personal dels vertaders objectius, que són els que ens interessen.

Ens importa un rave si en Pablo porta cueta, si en Mariano camina movent d'una forma rara els braços, si en Pedro és guapo, i l'Albert es frega les mans contínuament, tot plegat són anècdotes i minúcies. El que interessa, són els projectes de país (Espanya, és clar) que tenen, com pensen distribuir impostos i inversions territorials, si pensen que el Tribunal Constitucional ha de continuar sent el braç 'togat' del govern, si es respectaran els drets de les nacions 'perifèriques', si són republicans o no, de com fer una política econòmica més justa, etcètera.

La veritat, hem vist com els quatre tenors han deixat anar uns galls de pota blava,  desafinant fent un concert horrible que ens ha fet petar els timpans, i al final han sortit tots quatre somrients i amb cara de satisfets per a més mofa de la ciutadania.