Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.
"Al començar a envellir, tenia por d'estar sola i de morir sense que ningú se n'adonés"
Una escena de la película de animación ’Arrugas’.
Roser Riera
Escric no dintre del procés d'envelliment, sinó dintre del mateix envelliment. Sóc gran. Quan arribes a certa edat, encara que no vulguis no pots o, millor dit, no podem aïllar-nos del que ens envolta, ni tampoc és bo. Continuarem tenint, mentre visquem, penes i alegries, però els metges, tècnics i psicòlegs haurien de procurar anar-nos preparant, en el procés que ens pot afectar més o menys negativament, en el camí de la vellesa.
Entretodos
Quan comences a tenir por perquè les malalties t'afecten i encara més, quan veus com van les coses, penses que els diners s'acabaran molt abans que una mateixa i algun dia no podràs pagar, perquè les despeses van pujant més depressa que tu fent anys. Aquesta angoixa fa que et preguntis: Què serà de mi més endavant?
A l'Estat se li omple la boca dient el que fan per aquest 'patrimoni de la humanitat' que som nosaltres els grans. Als qui anem tirant més o menys, amb més penes que alegries, del petit raconet que vam començar a estalviar quan érem joves, arribarà el dia que deixaran que ens ofeguem. Tot per no donar-nos a temps una petita ajuda per anar tirant endavant, sobretot amb dignitat.
La solitud va començar a pesar-me fa 10 anys, amb tot el que se'n deriva d'ella: no em trobava bé, no volia sortir, tenia por d'estar sola i morir-me sense que ningú se n'adonés. I això m'esgarrifava. Arribat aquest punt, vaig decidir, per no estar sola, anar a una residència, però a les de la Generalitat i també a les concertades és difícil poder-hi entrar. Per tant, no quedava més remei que, almenys de moment, fos de pagament.
A mida que ens fem grans, tenim més costos que alegries, perquè els anys, ara per ara, l'únic que ens porten son més despeses. Però, per a l'Estat no hi han matisos, o és blanc o és negre, i nosaltres som grises. Espero que no ens deixin tornar-nos negres del tot. Per això algú ha d'obrir una escletxa en aquest mur per on pogui entrar un raig de sol.
Participaciones de loslectores
Másdebates
23 de abril
- Colapso de expedientes Clamor en Madrid para que se homologuen ya 100.000 títulos universitarios: "Soy médico, pero trabajo en un 'burger'"
- Días pasados por agua ¿Dónde y cuándo lloverá este fin de semana en Catalunya? Esto dice el Meteocat
- Metro de Barcelona TMB pide ayuda ciudadana para mejorar el metro de Barcelona: "Solo tardarás entre 3 y 5 minutos"
- Cita con las urnas Encuesta CIS: El PSC ganaría las elecciones en Catalunya y ERC y Junts inician la campaña empatados
- Elecciones catalanas Puigdemont pide a Sánchez salir "llorado de casa" y no "españolizar" la campaña del 12M
- Sucesos Dos detenidos por cultivar 530 plantas de marihuana en dos casas aisladas de Maçanet de la Selva
- Días pasados por agua ¿Dónde y cuándo lloverá este fin de semana en Catalunya? Esto dice el Meteocat
- La carta de Pedro Sánchez Lo que sea, por no dormir en el sofá
- Verdiales No soy normal, pero sí feliz
- La víctima del maltratador con riesgo extremo de violencia letal en Valencia pedirá que la protejan de toda la familia de su ex