"Violència al futbol base: impotència i burocràcia"

El passat 5 de setembre, en un partit amistós de cadets a Manresa, un jugador rival va clavar un cop de puny a un noi del nostre equip un cop acabat l'encontre. L'àrbitre va mostrar targeta vermella directa. L'explicació d'un responsable del club visitant a les famílies va ser que allò era «quelcom intrínsec al futbol».

Com a pare, vaig elevar una queixa formal tant al club com a la Federació Catalana de Futbol. La resposta de l'estament federatiu ha estat rentar-se les mans al·legant que l'àrbitre no va reflectir res a l'acta i demanant als pares que aportem proves o testimonis per actuar, enlloc d'exigir a l'àrbitre la seva correcta actuació documental. El club, mentrestant, guarda silenci.

És inadmissible que la violència física en categories formatives es normalitzi sobre la gespa i s'enterri després sota la deixadesa arbitral i burocràtica. Si els responsables dels clubs justifiquen les agressions, els àrbitres miren cap a una altra banda en no redactar els incidents i les federacions es limiten a passar la pilota als pares, quin missatge estem transmetent als nostres joves? I després ens sorprèn la violència juvenil?