Refugiats i oblidats

Niños en el campo de refugiados de Lesbo.  / VICTOR VARGAS

A les notícies es parla amb menys intensitat dels refugiats. Però cada dia es continuen rescatant persones al Mediterrani que fugen de llocs en conflicte o simplement de la misèria. Les poques ONG que encara hi treballen tenen pocs recursos i poca visibilitat i sovint fan nosa als governs, ja que posen en evidència la seva gran incompetència.

I, mentrestant, homes, dones i infants s’arrisquen al mar sense més futur que l’aigua que tenen al davant. Amb quin dret hem decidit que ens pertany un tros de terra i amb quin dret decidim qui hi pot viure i qui no? Els refugiats són persones, de carn i ossos, i amb somnis i desitjos com tothom. Per què deixem de parlar-ne? Per què deixem d'ajudar-los?