Treballar, una qüestió d'ambició o benestar?

L'altre dia un amic em va dir: "Estic treballant del que he estudiat i no m'agrada el que faig".

Aquest comentari em va fer pensar que des de petits se'ns ensenya la dinàmica que hem de seguir fins a arribar a trobar una feina estable, i que quan la trobem, hem de deixar de somiar i ser ambiciosos perquè és més important l'estabilitat econòmica que la felicitat de trobar i fer el que realment ens agrada.

Possiblement existiran diferents punts de vista, perquè, per a molta gent, aixecar-se cada matí per anar a treballar formarà part de la seva rutina, serà simplement una acció més per aconseguir una font d'ingressos. Des del meu punt de vista, treballar és un factor determinant a la meva vida i no pel que econòmicament em pugui aportar, sinó pel benestar personal i la satisfacció de poder-me aixecar cada matí i sentir-me orgullosa de què encara que en el nostre país la mitja d'hores treballades siguin unes 38 a la setmana, el que faig m'omple i em motiva.