"La nova llei de vivenda encara ha deixat algun forat per on els especuladors poden disparar els preus"

Si jo tinc un cotxe o uns mobles que vull vendre, en puc demanar lliurement el preu que cregui oportú, que les famoses lleis del mercat d’oferta i demanda acabaran posant les coses al seu lloc. Però com a societat hem decidit que no pot passar el mateix amb la sanitat i l’educació, que hi ha de poder accedir tothom. I, segons la Constitució, passa el mateix amb l’habitatge (Art. 47: "Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’especulació..."

Però ha costat 40 anys tenir una primera llei de vivenda, que per fi posa límits als augments del lloguer. I encara ha deixat un forat per on els especuladors poden disparar els preus. És just el que passa a la Casa Orsola: no renoven els contractes a les famílies que porten molts anys vivint allà i ho reconverteixen en contractes de temporada (de menys d’onze mesos), adreçats als visitants. N’han triplicat el preu aprofitant que segueixen sense regulació.

Recordem qui avala encara aquestes resistències a frenar la cobdícia d’uns pocs, qui destrossarà els nostres barris si no ho aturem, i qui lluita de veritat pel dret a l’habitatge.