"Masclisme, també a l'hora que les dones puguem reinventar-nos"

Veiem masclisme en petites i grans coses de forma habitual. Sense adonar-nos i quasi sense parlar-ne, perquè no sé vosaltres, però en el meu entorn, ni se'n parla d'aquest tema. Es dona per fet que en l'àmbit familiar, per exemple, tot es cosa de les mamis. Donem per fet moltes altres coses, com que tots ens podem reinventar, i no és així. Posem per cas que ets mare de família, treballes i dus la càrrega mental de totes les petites coses del dia a dia del que suposa la criança.

Que ara t'has de reinventar, doncs apa, t'apanyes, si pots; potser un cangur, no per descansar, sinó per estudiar, lleva't abans, no només per fer exercici (que has d'estar en forma, sigui per salut o per mantenir-te en el teu pes o per qualsevol raó), ara suma-li que vols més hores per a tu, per poder formar-te. Però la càrrega mental no te la treu ningú, segueix allà. Ocupant el seu espai.

També has de tenir en compte el pressupost. Que cursets, tutorials i píndoles del saber n'hi ha moltes, però el que realment t'ajuda a formar-te serà un postgrau, un màster o fins i tot un mòdul o una carrera universitària. De totes les mamis que conec, la gran majoria o no poden pagar-ho o no tenen ni temps ni energia perquè ja no hi ha més hores al dia i no poden endollar les criatures totes les hores que els caldria. Així doncs, estem al cap del carrer o és que els homes que fan màsters tenen mitja vida solucionada, perquè algú s'ocupa de la família.

Vinga, no ens fem invisibles i diguem a les coses pel seu nom. Les dones suportem i portem molta més feina i tasques a la llar, en general (tot i que no conec excepcions, malauradament, i segur que n'hi ha, és clar), tasques que, encara que semblin invisibles, estan en el dia a dia, ocupen lloc en forma d'obligacions mentals o de tasques que no et treu ningú. Si em poso a pensar, en el meu entorn proper, qui no compta amb dones de fer feina ni cangurs pot permetre's reinventar-se.