La pandèmia: desgràcia o oportunitat?

El confinament ens ha fet reflexionar sobre la visió que tenim de la vida. Ens ha ajudat a fomentar la paciència, un valor que a molts ens mancava. Paciència perquè no podem veure a tota aquella gent a la qual estimem, i no podem saber en quin moment les nostres vides podran tornar a la normalitat. Però, hi ha alguna part positiva de tot això?

La resposta social ha estat molt diversa. Molta gent només veu la part fosca de la situació, però a mi personalment m'ha aportat moments de reflexió i temps en família. A més, m'ha obert els ulls a una realitat on els petits instants que abans no valorava tant, ara són els que més trobo a faltar.

Per tot això, considero que la vida, i més en aquests moments, no és ni blanca ni negre, és una escala de grisos on mantenir la paciència és el millor que podem fer. Per això hem d'esperar, valorant el que tenim, engrandint els valors que ens fan humans i desitjant l'evolució dels esdeveniments en positiu perquè el derrotisme no genera satisfacció personal ni felicitat col·lectiva.