La 'funcionarització' del personal laboral

El model anglosaxó d'Administració Pública és de gestió privada i el model francès (també anomenat 'continental') obeeix al concepte de servei públic. En temps neoliberal, es contractarà personal laboral instant al funcionariat a acollir-s'hi pressionant-lo o incentivant-lo, segons convingui, i a la inversa en temps socials. 

A Espanya, uns 2,5 milions de persones treballen al sector públic (el 61,39% personal funcionari, el 23,42% personal laboral, i el 15,19% la resta). L'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic reconeix que la figura del personal laboral a l'Administració (temporal, indefinit i fix) pot ser acomiadat, així com el del sector privat, dins el Règim General de la Seguretat Social (també el personal funcionari de la Generalitat). 

Als últims anys, ha augmentat l'oferta per personal laboral, sobretot a Autonomies, ministeris i òrgans estatals com Correus, Banc d'Espanya o RENFE, però la figura del personal laboral a l'Administració Pública no existeix als grans països de la Unió Europea (no els agrada i és desaconsellada per la Comissió Europea), pel que es pressiona des de Brussel·les al govern espanyol per eliminar-la. Per això, caldrà la 'funcionarització' del personal laboral (ja plantejada i ben acollida pels sindicats, començant pels nivells més elevats) amb exàmens per escrit d'acord amb mèrits i capacitat. 

Però el personal laboral fix hauria de ser igual que a promocions internes funcionarials, en haver superat processos selectius, sols superant concurs de mèrits. I és que el futur del personal laboral fix és a l'aire per les exigències de Brussel·les i perquè la Llei permet acomiadar-los. Sembla que Govern i sindicats sí que aposten per la 'funcionarització'. Es compliran de debò aquestes exigències europees tan ràpid com es fa per altres casos? I què passarà amb l'escletxa salarial entre funcionariat de l'Administració de l'Estat i Autonomies? S'establiran 'passarel·les' d'una a una altra?