El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

"Fins avui no he pres consciència que la meva dona s'està morint"

RICARD CUGAT

Varios pacientes en el servicio de urgencias del Hospital Vall d'Hebron.

Alberto Díaz DeuBarcelona

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Martes, 12 de junio del 2018 - 04:44 h

Reflexions caminant cap a la fi. Avui fa un més que va ingressar al clínic i es va confirmar pitjor el diagnòstic. En entrar encara parlava i interactuava amb nosaltres, menjava, controlava les seves necessitats... Ara ja no hi és. Només la medicació evita les convulsions a tot el cos i la té confortable.

Fins ara jo sabia que es moriria per culpa de la malaltia, però fins avui no he pres consciència que s'està morint. És devastador veure-la com li va canviant l'expressió de la cara, el pes que ha perdut, la seva mirada perduda. Tots els dimonis em venen a sobre, intento no jutjar-me a mi mateix i no dubtar que la decisió presa és la correcta. Donar-li una transició tranquil·la. Però no puc evitar un sentit de culpa, injust. He fet per ella el millor, però ho portaré a dins sempre més.

No sé què ens espera d'aquí al final ni quant trigarà. Potser sóc insensible, però espero, per ella, que sigui curt. Per més suport que tinguem, és un procés que passarem sols, el meu fill i jo; ha de ser així. Què ens espera després no ho sé.

El meu fill és jove, amb dolor, però farà tot el seu recorregut vital: jo no ho sé, tinc un punt de pànic al futur. Miro enrere i em penedeixo de no haver sabut fer-la més feliç. Res del que pensava abans té sentit, costarà trobar objectius, motivacions; en definitiva, una raó de viure. No penso ensorrar-me, me'n sortiré; segur, és el que ella voldria. Com, ja ho veuré.

El que tinc clar és que tota la filosofia de vida que havíem creat i viscut era equivocada. La societat en la qual vivim, condicionada per molts factors socials i religiosos, ens fa creure que som eterns i hi ha temps per tot; no ens prepara per a la mort, és tabú. Tornar a l'essència i fer el que sigui que et faci sentir bé; aquest és el camí.

Participaciones de los lectores

Crisi dels refugiats: no em sento representat pels polítics

Josep Francesc Aragón Corbera d'Ebre

Va quedant cada vegada més clar que la crisi dels refugiats no se solucionarà pensant en els refugiats. Els camps de refugiats en ... Seguir leyendo

Libertat provisional per a 'la Manada': Es foten del mort i de qui el vetlla

Jaume Farrés Olesa de Montserrat

No és cap secret que els catalans tenim un sentit de l'humor molt particular, tan particular que som capaços de... Seguir leyendo

Varapalo a las víctimas de agresiones sexuales

José Manuel Fernández Arroyo Barcelona

Incomprensiblemente, los cinco condenados de la Manada en libertad provisional bajo fianza. La agredida, retorciéndo... Seguir leyendo

El turisme pesquer a Catalunya: una autèntica oportunitat modernitzadora

Josep M. Loste Portbou

L’estiu a Catalunya significa que comença una activitat frenètica que al llarg dels darrers 60 anys ha anat canviant i evolu... Seguir leyendo

El "farol" de Ponsatí, una ofensa para Catalunya y España

Anna Estany Barcelona

Según Clara Ponsatí, exconsellera de educación en el Govern de la Generalitat, el Pro... Seguir leyendo

Somos naturaleza y crecemos hormigón

Elena Zapata Sabadell

Me esfuerzo por vender algo que nunca entenderás; hasta que no lo sientas. Siento que puedo darte algo que nunca verás. Te presto mi mirada emocionada&#... Seguir leyendo

"Els pediatres dels CAP de Barcelona estan sobrexplotats"

Núria Roca Barcelona

Voldria explicar la situació del metges pediatres dels Centres d'Atenció Primària (CAP) de Barcelona.... Seguir leyendo

Redes sociales: en lugar de querer, odiamos

Pablo Benítez Aguilar Vilanova del Camí

Internet, ese bicho que escapa a la realidad y se vuelca en multitud de formas inusuales a nuestro concepto idealista. Co... Seguir leyendo

Carta a mi hijo Pau: "No eres Messi, pero eres un chico genial"

Daniel Expósito García Olesa de Montserrat