El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

"Fins avui no he pres consciència que la meva dona s'està morint"

RICARD CUGAT

Varios pacientes en el servicio de urgencias del Hospital Vall d'Hebron.

Alberto Díaz DeuBarcelona

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Martes, 12 de junio del 2018 - 04:44 h

Reflexions caminant cap a la fi. Avui fa un més que va ingressar al clínic i es va confirmar pitjor el diagnòstic. En entrar encara parlava i interactuava amb nosaltres, menjava, controlava les seves necessitats... Ara ja no hi és. Només la medicació evita les convulsions a tot el cos i la té confortable.

Fins ara jo sabia que es moriria per culpa de la malaltia, però fins avui no he pres consciència que s'està morint. És devastador veure-la com li va canviant l'expressió de la cara, el pes que ha perdut, la seva mirada perduda. Tots els dimonis em venen a sobre, intento no jutjar-me a mi mateix i no dubtar que la decisió presa és la correcta. Donar-li una transició tranquil·la. Però no puc evitar un sentit de culpa, injust. He fet per ella el millor, però ho portaré a dins sempre més.

No sé què ens espera d'aquí al final ni quant trigarà. Potser sóc insensible, però espero, per ella, que sigui curt. Per més suport que tinguem, és un procés que passarem sols, el meu fill i jo; ha de ser així. Què ens espera després no ho sé.

El meu fill és jove, amb dolor, però farà tot el seu recorregut vital: jo no ho sé, tinc un punt de pànic al futur. Miro enrere i em penedeixo de no haver sabut fer-la més feliç. Res del que pensava abans té sentit, costarà trobar objectius, motivacions; en definitiva, una raó de viure. No penso ensorrar-me, me'n sortiré; segur, és el que ella voldria. Com, ja ho veuré.

El que tinc clar és que tota la filosofia de vida que havíem creat i viscut era equivocada. La societat en la qual vivim, condicionada per molts factors socials i religiosos, ens fa creure que som eterns i hi ha temps per tot; no ens prepara per a la mort, és tabú. Tornar a l'essència i fer el que sigui que et faci sentir bé; aquest és el camí.

Participaciones de los lectores

Alcaldesa, su promoción de la vivienda social es más electoralista que efectiva

Alejandro Cabanas Barcelona

Enhorabuena, alcaldesa. Leo que con el apoyo de la oposición van a aprobar destinar un 30% de las nuevas promociones de vivienda a... Seguir leyendo

La deriva de la discussió territorial

Jaume Valles Muntadas Sant Adrià del Besòs

Què ha passat? Avui per avui, en els àmbits mediàtics i polítics catalans i espanyols, la descentralització territorial en general i espec... Seguir leyendo

Posar en valor la credibilitat, l'honestedat i la decència

Jaume Farrés Olesa de Montserrat

Vull expressar públicament el meu respecte i admiració envers totes aquelles persones que amb esforç, sacrifici i responsabilitat han acon... Seguir leyendo

"Déu meu, et demano que baixis a la Terra"

Lluis Sabarich Barcelona

Senyor Déu meu:... Seguir leyendo

Un dels millors del pitjors Barça de la història

Josep Gil Barcelona

El president Bartomeu té una espina clavada en termes esportius i sobretot futbolístics: el Barça de Laporta (i d'en Pep alhora).... Seguir leyendo

"Tan difícil és que arribi la fibra òptica a les nostres llars?"

Jordi Daví Barcelona

Sóc veí de Barcelona, del barri de Sants, concretament del carrer Tinent Flomesta. Fins al present no hem aconseguit que Movistar instal·l... Seguir leyendo

"Al independentismo le iría mejor sin Puigdemont"

José Antonio Avila López Terrassa

El Tribunal Supremo ha contestado al expresident Carles Puigdemont que es un huido de la justicia... Seguir leyendo

Barcelona, ciudad irreconocible

Cristina Casals Massó Esplugues de Llobregat

Aznar, un estadista venido a menos

Luis Fernando Crespo Zorita Alcalá de Henares

Dice Aznar que no a va pedir perdón porque no sabía nada sobre la 'Caja B' del PP. Sí sabemos que durante los o... Seguir leyendo