El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

A Espanya fa molt de temps que es porta el color gris tirant a negre

Carlos Diaz

Catalá, Zoido y Mendez de Vigo, en el desfile de la Legión en Málaga.

Joan XuriachBarcelona

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Viernes, 25 de mayo del 2018 - 10:30 h

El color verd és l’escollit per representar l’ecologisme, la protecció del medi natural. El color porpra representa el feminisme, la lluita de les dones per equiparar els seus drets als del homes. El llaços negres contra el terrorisme, el dol; també per condemnar l’assetjament sexual. El rosa, solidàri amb els malalts de càncer. El roig amb la sida. I ara, el groc mostra la denúncia pels exiliats i els presos polítics a Catalunya. Ciutadans innocents, exiliats o empresonats sense cap motiu legal ni, molt menys, legítim. Exiliats o empresonats per les seves idees polítiques, guanyadores democràticament a les urnes i pacíficament al carrer amb manifestacions multitudinàries des de fa uns quants anys. Colors i colors per la dignitat, pel respecte i per la justícia que mereix tota persona. Pels drets humans.

A Espanya fa molt de temps que es porta el gris, un gris que, dia a dia, es va enfosquint més, assemblant-se cada cop més al negre sinistre de l’àliga franquista que nia en el cor d’una majoria del poble espanyol. Aquell negre omnipresent en assassinats, espolis, exilis, empresonaments, deportacions i en la persecució de grups humans durant la dictadura torna a voletejar sobre el cel català.

Acabo amb el meu sincer agraïment als pocs, honorables i valents ciutadans del país veí que es rebel·len contra l’odi i el despotisme del PP, Ciudadanos i PSOE (gairebé 17.000.000 de vots en tota Espanya) i la deshonesta tebior de Podemos.

Participaciones de los lectores

Sobre l'exposició de Guinovart a Girona

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

Mary Somerville, la reina de las ciencias

José Antonio Avila López Terrassa

Pedro Sánchez, el president de tots

Francesc Carafi Sant Adurní d'Anoia

El món de la política, la classe política, volia un “enrenou, nous aires”. El Congrés dels Diputats (diversitat de veus de centre-esquerra, esquerres), v... Seguir leyendo

'El català que ara es parla'

Jordi Pausas París (Francia)

Enguany, tot i que el 155 ha mig partit la celebració del naixement del mestre Pompeu Fabra, el seny ordenador de la llengua catalana, els... Seguir leyendo

La meva gran admiració a les persones que fan exercici

Clara Hernández Mataró

Totes les persones que fan una mica d'esport sense cap pretensió més que intentar estar una mica en forma, mantenir-se, o trobar un moment d'evasió, que moltes vegad... Seguir leyendo

"Si quieres vivir para siempre, ¡escribe!"

Venancio Rodríguez Zaragoza

Dice la Wikipedia: “Ser es lo que llamamos la esencia o la naturaleza de algo.” Aunque Heidegger advierte: ”El lenguaje ... Seguir leyendo

"Els migrants tenen carències materials; nosaltres, de caire humà"

Josep Pinteño Avià

Quina comprensió tenim cap a la gent menys afavorida? És difícil tenir-ne; a mi, personalment, sembla que això em fa sortir de la meva zon... Seguir leyendo

"La solución para Barcelona no es generar alarma"

Josep V. Madolell Barcelona

Gobernar la ciudad de Barcelona siempre ha sido una aspiración de toda formación política. A nueve meses de las elecciones nos encontramos... Seguir leyendo

Vergonyosa gestió d'escombreries a Calella de Palafrugell

Joaquima Creus Barcelona

A Calella de Palafrugell és una vergonya la gestió de les escombraries. Amb la quantitat de població que s'hi congrega a l'estiu, han reduit el número de contenidors... Seguir leyendo