"Emergència climàtica: l'omissió que ens autodestrueix"

El canvi climàtic i l’escalfament global ja no són amenaces de futur, sinó realitats sagnants que han arribat per quedar-se. Com diu el refrany, "no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure", i malgrat que alguns líders polítics s’entestin a negar-ho -des de Mariano Rajoy i els seus cèlebres "filets de plastilina" fins al totpoderós Donald Trump-, les evidències són tossudes. Negar la realitat és voler tapar el sol amb un dit.

 Després d'haver viscut un altre estiu amb temperatures rècord, amb mig món cremant pels quatre costats i amb pèrdues humanes devastadores, té algú amb dos dits de front algun dubte raonable? Les sequeres persistents, les inundacions i les esllavissades que s'emporten pobles sencers ja formen part del nostre dia a dia. Mentrestant, les cimeres mundials sobre el clima es mostren incapaces d'arribar a acords determinants per aturar les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

La trista veritat és que, en ple any 2026, "per diners balla el gos". L’economia continua passant per davant de qualsevol altre interès, fins i tot de la mateixa supervivència de l'espècie. Hem creat un sistema global tan totpoderós que sembla importar més que la vida, la dignitat humana i l'existència del planeta. Fins quan? Algun dia s'imposarà la força de la raó sobre la força dels diners? Serà el gènere humà tan estúpid d'autodestruir-se per no voler actuar davant d'uns fets que clamen al cel? És hora de triar si obrim els ulls d'una vegada o si ens convertim en els arquitectes de la nostra pròpia extinció.