"Els usuaris d'autobús volem arribar a la nostra parada sense fer-nos mal"

Estem en una societat on el temps, les presses, la velocitat, l'estrès s'han normalitzat, i hem acceptat que qualsevol cosa és vàlida per arribar a temps. Però també val que ens facin mal?

Sóc usuària habitual d'autobús i al llarg de la setmana són moltes les línies amb les quals em moc per Barcelona. A diferència d'altres mitjans, a vegades la gent para l'autobús i consulta al conductor si el seu destí està en aquella ruta, temps que després, suposo, es necessita recuperar augmentant la velocitat. S'ha de tenir en compte que els seients són comptats i que sovint, sobretot en hora punta, tocarà anar dret. Al matí els autobusos moltes vegades porten nens i nenes, els quals davant una frenada brusca poden caure i fer-se mal. També en són usuàries les persones grans. Justament fa uns dies, a mig matí, anava en un autobús que va fer una frenada tan forta que un home gran va caure a terra i es va fer mal al cap. S'ha de dir que qui conduïa va demanar que es truqués a l'ambulància, va estar pendent del passatger fins que va baixar i la velocitat en la resta de viatge va baixar.

Com he dit abans, sóc usuària de moltes línies, i en el tema de la velocitat, no n'hi ha cap en què no senti que hi ha pressa per arribar a la següent parada durant tot el trajecte.

Sembla que quan algú es fa mal, es té més present que a l'autobús hi van persones. Segur que la caiguda d'aquest senyor no és un fet aïllat ni serà l'últim: les velocitats que porten són exagerades tenint en compte que es condueix per la ciutat i que la distància entre una parada i la següent no són tan grans. L'autobús s'ha tornat un hàbit d'alt risc.