El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Els metges de família no poden més

VILLAR LÓPEZ / EFE

Un niño recibe una vacuna antigripal en un centro de salud.

Dionís LópezBarcelona

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Jueves, 8 de noviembre del 2018 - 10:45 h

Els metges de família del conjunt d’ambulatoris de Barcelona, manifesten que no poden més. Es queixen de que atenen un malalt cada 7’5 minuts, es a dir, 40 malalts en les 5 hores d’atenció. 7’5 minuts han de ser suficients per cridar al malalt, escoltar el que li pasa, fer-li les preguntes que corresponguin, fer-li les proves fisiques que calgui, determinar un diagnòstic, fer les receptes corresponents, i teclejar-ho tot a l’ordinador pel control i seguiment.
És senzillament, una bestiesa. Jo he treballat com a gestor 25 anys a l’àrea de salut de Barcelona, tant en ambulatoris com en hospitals, i sé de què parlo. Són xifres inhumanes que no permeten al metge treballar bé i amb seguretat, i això els hi crea angoixa i pot repercutir en crisi i baixa laboral. Alguns, pocs afortunadament, s’ho prenen molt més tranquil.lament i al sortir de la visita et queda la sensació de que no has estat ben atés. La carrera de medicina és una de les que més obliga als estudiants a treballar per poder vetllar en el futur per la salut
dels seus pacients, és a dir, de tots nosaltres. Si després no els hi facilitem els recursos que necessiten estem fracassant com a societat. El Sr. Argimon, Director de l’ICS, ha de resoldre ja les seves reinvindicacions, que són justes.

Participaciones de los lectores

La deontología funeraria que sucumbe al lucro sin escrúpulos

Manuel Monterde Sánchez Santa Coloma de Gramenet

Leo en la página web del Ayuntamiento de Barcelona que, el pasado miércoles 31 de octubre, la teniente de alcaldía de Derechos Sociales, L... Seguir leyendo

Preservemos la idiosincrasia de Barcelona, mi ciudad

José Manuel Fernández Arroyo Barcelona

Camino por la ciudad. Recorro sus calles. Es un domingo cualquiera. Mis inquietos pies me conducen a un destino no cierto, improvisado. Paso a paso disfruto de cada ... Seguir leyendo

Persones sense memòria: les fotos com a única realitat

Tura Iglesias i Admetlla Sant Cugat Sesgarrigues

Pedro Sánchez, durar a toda costa

Victoriano Sánchez La Palma de Cervelló

La necessitat de tenir un menú variat

Maria Lluís Sitges

La necesidad de mejorar el transporte público nocturno

Rebeca Soriano Barrufet Barcelona

L'enveja, el pecat capital més generalitzat a España

Joan Boronat Lecha Blanes

El 'crim' de perdre un any

Laia González Solà Barcelona

Villarejo: burocracia pública y corrupción

Luis Fernando Crespo Zorita Alcalá de Henares