Els Jordis, 365 dies d'ignomínia

Aquesta setmana fa exactament un any que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van entrar a la presó de Soto del Real, enviats per la jutgessa Lamela, en un clar intent de castigar i desestabilitzar el procés català, amb la més cruel de les venjances.

Tots sabem que són a la presó per intentar desconvocar una manifestació des de damunt d'un cotxe de Guardia Civil que, després vam saber, va acabar destrossat. El què no ens expliquen és que ells van demanar permís prèviament, que abans que ells hi havien pujat molts periodistes i que els cotxes estaven oberts i plens d'armes, tot esperant que la gent les agafés i les acusacions poguessin ser certes.

Com això no ha estat així, és igual. S'ho inventen i els tanquen a la presó igual, tot esperant el judici, que s'allarga més del compte per intentar que el Tribunal d'Estrasburg no s'hi posi.

Mentrestant, els integrants de 'La Manada' són lliures, tot i tenir una condemna de 9 anys de presó per la violació d¿una noia en grup. O bé el nét del dictador Franco va ser absolt la setmana passada, tot i atropellar un Agent de la Guàrdia Civil, entre moltes altres barbaritats que està cometent la ja perduda justícia espanyola.

Ells, pacífics i ferms com sempre, esperen que la seva situació de presó no sigui en va, que el poble de Catalunya sigui digne del seu patiment i que aconsegueixi la llibertat.

Segurament, molts també ho veiem així, la única manera d'aconseguir aquesta llibertat és proclamant de nou i defensant la República de Catalunya, sinó, seguiran essent ostatges d'un estat hostil i venjatiu, que prefereix tancar a la presó els dissidents, abans de reconèixer qualsevol cosa en la que no creuen ni creuran mai.