El meu anàlisi de personatge de "Missió impossible: Operació Iceta"

Com si es tractés d'una trama de la saga de 'Missió Impossible', i donant per suposat que som tan ximples que no ens n'adonaríem, el PSOE, en un teatral gest de bona voluntat, pretenia que, sense res a canvi, els partits independentistes donessin el seu suport a la designació de Miquel Iceta com a president del Senat.

El rerefons de bon rotllo era pura ficció: proposarem Iceta i els partits independentistes s'ho prendran com un gest cabdal. Tot estava lligat i ben lligat. Ells ja sabien a priori que el Parlament de Catalunya votaria "no" a la seva designació, així com que la designació no seria possible. Primer, com a qüestió formal -tot i que en el fons és la menys important-, perquè Iceta no és senador. Segon, perquè els altres partits constitucionalistes estan en guerra amb el PSOE, de la mateixa manera que els independentistes no els concedirien un "sí" perquè consideren Iceta com un polític proper al fals nacionalisme català.

Els partits independentistes eren els que en el fons tenien la millor coartada: no és senador electe i, per sobre de totes les consideracions protocol·làries, òbviament, hi ha l'inexistent canvi de cromos i la implicació del PSC, com a sucursal del PSOE, en totes les barrabassades referents al 155 i a l'empresonament dels presos polítics. No oblidem mai que el PSOE és tan nacionalista espanyol com pot ser-ho el PP i mai cedirà en res que els pugui comprometre en aquesta tessitura.

Ara bé, dit això, jo no considero Iceta un personatge maquiavèl·lic com poden ser-ho d'altres. Crec que és un polític intel·ligent, honest, té pinta de ser bona persona, molt bon orador i una persona que, des de la seva posició, intenta sense èxit apagar els nous focs que s'encenen o els que revifen. I també penso que està en el lloc equivocat. Iceta seria un bon actiu en les files de l'independentisme, ni que fos en la seva vessant més moderada, tot i que crec que la seva posició en l'aplicació del 155 o la seva negativa -argumentant possibles males interpretacions- a la visita als presos polítics, sempre li passaran factura.

Feta aquesta consideració del personatge, no acabo de veure què és el que pretén el PSOE. Que des de l'independentisme se'ls doni patent de cors per fer, desfer i seguir deixant passar el temps sense agafar el toro català per les banyes? Està clar, i més en política, que quan no hi ha majories suficients ni d'uns ni d'altres, la negociació és l'única via possible, on cadascuna de les bandes ha de cedir en alguna cosa, agradi o no.