El confinament especialment dur del meu fill Nil, un exemple de resiliència i valentia

Acabo de baixar del terrat amb el meu fill on hem estat escoltant la promoció del nou disc de Txarango, un dels seus grups favorits. El Nil té una discapacitat psíquica i física del 85%, no parla, no menja sol, no es val per si mateix en cap aspecte, camina amb dificultat i passeja amb la seva cadira de rodes. Però comunica amb el llenguatge universal de la música, de vegades amb un somriure, de vegades amb una mirada, i això el fa feliç.

Portem 74 dies de confinament. Aquest confinament està essent molt dur per a ell, també per a nosaltres. S’han trencat totes les rutines, ha perdut el seu entorn, els seus companys i amics, els seus profes. Aquests profes a qui mai, mai no podrem agrair prou la feina que fan. Són uns altres treballadors essencials, la majoria de les vegades oblidats i infrapagats.

Ens hem hagut d’adaptar a la nova situació d’un dia per l’altre. Els pares teletreballem i la seva germana estudia 'on line', però i ell? Ens el mirem i ens preguntem què deu estar pensant de tot el que passa, què deuen sentir ell i els seus companys.

És per això que les famílies encara ens preguntem com és possible que des dels departaments d’Educació i de Benestar i Família, no tinguin, a hores d’ara, cap protocol per tornar a obrir els centres i les escoles especials, o si més no, no s’hagi comunicat oficialment. Recordem amb tristesa la roda de premsa del conseller d’Educació, on va obviar les escoles d’educació especial i tampoc no recordem cap compareixença del conseller de Benestar i Família informant de l’obertura dels centres d’atenció diürna.

Davant d’això, només podem dir que malgrat tot i per molt que se’ns oblidi, seguirem lluitant com des del primer dia per una vida digna i perquè no siguin el darrer vagó del tren d’aquesta societat. Però, en tot cas, senyors consellers, malgrat tot, segur que ell té una cosa de la que ens sentim molt orgullosos: la seva resiliència i la seva valentia, que faran que, quan torni amb els seus companys, ho faci tot escoltant Txarango amb un somriure i feliç.