Cal complir totes les lleis i en totes circumstàncies, o no?

Com que arran del procés català s'inicien sovint discussions sobre si les lleis cal complir-les totes i en totes circumstàncies, o no, els proposo un exercici amb quelcom tan allunyat de la ideologia com les energies renovables.

Malgrat que Espanya és un país riquíssim en aquestes energies, pel seu sol, vent i més de 7000 quilòmetres de costa, l'Estat segueix apostant pels combustibles fòssils que no tenim i hem de pagar a preu d'or.

Això, que no té cap racionalitat econòmica, només s'explica per la pressió que exerceixen les grans empreses energètiques sobre els governs de tots els colors, contractant ex-alts càrrecs a canvi de mantenir privilegis cada dia més inconfessables.

Així, el govern del PP va fer una llei que exigia demanar permís a les elèctriques per posar una instal·lació fotovoltaica a casa, impedia compartir-la entre veïns, imposava tràmits de fins a un any per autoritzar-la, més càrrecs, peatges, multes, etcètera.

El resultat és que a Espanya, malgrat el seu potencial energètic, paguem l'energia més cara d'Europa i només tenim uns 1000 casos d'autoconsum, mentre a Alemanya n'hi ha més d'1 milió d'autoconsumidors.

Tornem al principi. Cal complir sempre totes les lleis?

Si estan fetes per millorar la convivència, proporcionar progrés i prosperitat als ciutadans, crec que sí. Però si estan fetes per una banda corrupta que busca el seu benefici, fins i tot en contra dels ciutadans i dels drets humans, ja no n'estic tan segur.

Si la llei és la panacea, per què durant la Transició vam canviar les lleis franquistes que també es consideraven sagrades i inamovibles? La nostra obligació i responsabilitat, com a ciutadans lliures en democràcia, és qüestionar l'Estat i les lleis per evitar abusos del poder.