Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

Anys 1939 i 2016: els europeus no tenim memòria

Any 1939. Milers de ciutadans, lluitadors per la llibertat, per la República, creuaven la frontera dels Pirineus. Soldats, dones, nens, vells, tots ells exhaurits, famolencs, atemorits, desmoralitzats, amb les poques pertinences que van poder arreplegar arribaven a França fugint del feixisme. Per les cunetes deixaven maletes, roba, joguines i, fins i tot, familiars que, en condicions infrahumanes, no havien sobreviscut a la llarga caminada. Alguns van poder exiliar-se a Mèxic, on van ser molt ben rebuts, solidàriament. Altres van ajudar a la resistència francesa i a l’alliberament de París. La majoria van ser tancats en camps de concentració, com a delinqüents, sense cap tipus de salubritat, sense aigua corrent i, pràcticament, sense aliments. Molts d’ells van morir malalts, de gana, d’altres ajusticiats. Una part important va ser traslladada a camps d’extermini nazi i d’altres van ser expulsats cap a Espanya. Tant els uns com els altres anaven cap a la mort

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Any 2016. La UE tanca fronteres i retorna cap a Síria i d'altres zones en guerra als nens, homes, dones i vells que fugen de la barbàrie a la recerca d'aixopluc, de solidaritat. Els europeus no hem avançat gens, no tenim memòria i, sobretot, no sabem el que és la dignitat i la decència.

Participaciones de loslectores

Másdebates