Per què sempre es tria al lladre?

Quan, fa dos mil anys, un polític anomenat Poncio Pilato va haver de prendre una decisió important, va consultar al seu poble. Volia que el seu poble li digués, entre dos reus, quin havia de deixar anar i quin havia de condemnar... Que decideixi el poble --es va dir-- i al seu poble li va fer aquesta pregunta. "A qui voleu que deixi anar, a Jesús o a Barrabás?".

No hi ha dades exactes sobre el nombre de vots a favor, en contra, en blanc i abstencions, però la història diu que el poble aclaparantment va triar alliberar al lladre i condemnar a Jesús. Els estudiosos que, des de llavors, han intentat buscar una raó vàlida sobre el perquè en aquesta i en altres votacions que han tingut lloc en alguns països, al llarg de la història, la gent prefereix majoritàriament indultar al lladre. Aquests estudiosos segueixen sense trobar una resposta vàlida.

A la recerca d'explicacions, els més aduladors prefereixen dir que els ciutadans són savis en les seves decisions i que mai s'equivoquen. Jo, que mai vaig ser ni sóc adulador, expresso el meu convenciment de que això no és cert. L'exemple més clarificador va ser el d'Adolf Hitler triat amb el vot dels alemanys i que després va derivar en l'horror que la història compta amb tot detall.

Tampoc sembla ser vàlid l'argument que el poble tria 'el menys dolent' d'entre les opcions que li donen. No crec que en el cas que cito de Barrabás, un lladre convicte i confés, l'opció votada de deixar-li lliure fos millor o 'la menys dolenta' entre ell i l'altre candidat anomenat Jesús de Natzaret. Francament em nego a creure-ho.

Un altre argument en el qual també s'insisteix avui, dos mil anys després, és que no poden ser ignorants o maldestres les milers de persones que recolzen una elecció de manera majoritària. Encara que, francament, no tinc gens clar que no pugui sigui així, ja que la meva raó em diu que si una persona pot equivocar-se és previsible que un milió d'elles també puguin estar equivocades, o almenys bona part d'elles. Gens indueix a pensar que el que és vàlid per a una unitat no pot ser-ho per a un munt d'unitats.

Els psicòlegs tenen treball. Els que realitzen estudis demoscòpics han d'afinar les seves dades i tots hauríem de, com a mínim, dubtar de les primeres conclusions que treuen massa ràpid sense més base que els propis interessos o afinitats ideològiques.

A mi, ho confesso, em resulta com a mínim vergonyós i incomprensible que, podent triar entre més opcions, s'opti per un lladre. Jo mai hagués alliberat a Barrabás (i molt menys li hagués posat a administrar els negocis de la meva família). Jo m'hauria decantat per la segona opció encara que fos menys pragmàtica i tingués més somnis que realitats.