Per un món sense barreres arquitectòniques

Si ens parem a observar amb deteniment l'entorn, ens adonem que hi ha moltes barreres arquitectòniques. Aquests dificulten la interacció del subjecte amb el medi, ja que les persones amb diversitat funcional troben obstacles que no els permeten desplaçar-se per un espai públic o privat.

Com a exemples trobem la manca de rampes en determinats llocs, els semàfors no adaptats, les voreres en mal estat que dificulten el pas d'una cadira de rodes i els lavabos no condicionats entre d'altres aspectes. Estic convençuda que si ara mateix et poses a pensar et vindran molts més obstacles que limiten el dia a dia d'aquestes persones.

No és just de cap de les maneres que les persones hagin de viure aquests tipus de situacions, perquè se'ls està privant dels seus drets. En altres paraules podríem dir que no s'aprecia la igualtat entre tots nosaltres i se'ls exclou, ja que en determinats llocs no poden dur a terme una acció concreta com la resta de persones. A més, quan es troben amb aquestes barreres arquitectòniques perden autonomia i han de demanar ajuda per poder entrar a un lloc o per desplaçar-se.

Tots hauríem de treballar de forma conjunta per lluitar contra aquestes injustícies. D'aquesta forma podríem canviar aquells aspectes que generen discriminació o bé donar a conèixer la realitat que viuen les persones amb diversitat funcional. Com ja sabem la unió fa la força i, per aquest motiu, tothom hauria d'aportar pel benefici de la societat.