La lliçó de Donald Trump

Pot sonar a disbarat però, sent molt optimistes, podem extreure una petita esperança optimista de la victòria de l'actual president dels EEUU, Donald Trump.

És ben cert que les seves propostes polítiques fetes en campanya no només ratllen la línia del què és tolerable, sinó que la sobrepassen amb escreix. També és ben veritat gràcies a ell i als seus discursos hem conegut tots un nou mot per definir la paraula mentida: la postveritat. Però hi ha una cosa que s'ha de reconèixer: que el primer que ha fet en arribar al poder és posar-se en marxa per a acomplir les més esbojarrades promeses electorals. El primer dia ja estava engegant les gestions per derogar l'Obamacare, i pocs dies després posava fil a l'agulla per començar la construcció del mur a la frontera amb Mèxic.

No es que m'agradin ni poc ni gens aquestes decisions, però sí valoro el fet de guanyar credibilitat davant dels seus votants. En canvi, quan es promet quelcom a Espanya, s'acaba diluint, o oblidant, durant la legislatura. I fins i tot hi ha vegades que s'acaba fent el contrari del promès (sinó mireu el PP amb la pujada de l'IVA).

Els nostres polítics poden fer-se els ofesos amb la ultra-dreta, gesticular aïradament com si la gent s'hagués tornat boja, o assenyalar els votants de Trump o Le Pen com si fossin delinqüents. Però potser haurien de girar aquest dit acusador cap a ells, ja que deixant la gent orfe de polítics seriosos els han  llançat a mans dels líders més descabellats.