El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

L'estigmatització de la dona musulmana pel vel

ACN / GERARD VILA

Mujeres musulmanas se manifestan en Ripoll en repulsa por el atentado, el día 20.

Nora El Gharbaui BañosPineda de Mar

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Miércoles, 6 de diciembre del 2017 - 11:30 h

Arran dels atemptats a Barcelona el passat agost del 2017, cridar a dones de la comunitat musulmana a justificar-se i parlar als mitjans de comunicació per aportar la seva opinió, era el correcte, per justificar els atemptats terroristes que tots en vam ser víctimes. Una setmana després, les dones musulmanes van tornar a ser invisibles pels mitjans.

En canvi, els espais de debats sobre problemàtiques socials seguien vigents en totes les xarxes. Per què no ens criden a donar la nostra opinió sobre problemàtiques socials, medi ambient, educació, sanitat o actualitat? O a cas per portar vel i ser musulmanes només estem legitimades a parlar del vel, el banyador integral o el terrorisme?

L'estigma de la dona musulmana segueix estant latent en la nostra societat, encara es pensa que estem supeditades a la figura masculina o que totes som immigrants. La invisibilització de les nostres veus, és una realitat que hem d'afrontar, vivim en una societat plural i diversa on haurien d'haver-hi espais de tertúlia en tots els àmbits i per a tots. Com a societat, hauríem d'estar orgullosos de la riquesa cultural que aporta la diversitat i crear vincles de diàleg per enriquir coneixements, no etiquetes.

La dona musulmana encara segueix sent titllada en molts àmbits, pel fet de pensar que el seu model de vida és antiquat i no s'ajusta al sistema Europeu laïcista o segons el lloc aconfessional actual i com a tal, creuen que viuen equivocades i que les han d'ajudar a alliberar-se d'aquesta opressió. Així és com creen el discurs sobre nosaltres i quan parlem, la nostra etiqueta no marxa del nostre vel i l'estigma ens segueix acompanyant.

Però, recordo la frase d'un gran sociòleg, en Roger Martínez, que va dir: "Quan posem una etiqueta algú, rebem molta més informació de la persona que etiqueta, que no pas de l'etiquetada".

Participaciones de los lectores

La igualtat salarial continua

Alejandro Cerón Barcelona

En el revers de la paraula igualtat hi trobem el terme discriminació, que explica les raons per les quals encara en ... Seguir leyendo

Pan de payés, patrimonio inmaterial de la Humanidad

Raissa Topel Barcelona

Ayer leí que el Presidente de Francia y el gremio de panaderos solicitan que la magnifica 'baguette'... Seguir leyendo

Se busca partido político que resuelva problemas

Carlos Roces Gijón

No encuentro un partido político que se dedique a resolver nuestros problemas.... Seguir leyendo

Desperta, Europa

Pere Cairó Soses (Lleida)

Què fas, Europa? Què calles? On ets? Que vols ser? Com vols que et vegin? Vols ser de palla? Vols ser partidista o de tots? Qui ets? Ets justa?... Seguir leyendo

Europa, on ets?

Albert Altés Vic

Fa fa massa temps que Europa o millor dit la Unió Europea no dóna la talla. Almenys des del punt de vista humà.... Seguir leyendo

La insostenible sociedad de consumo

José Melero Pérez Cervelló

La sociedad de consumo nos impulsa constantemente a comprar, a tirar y a volver a comprar. Hace unos días llevé un portátil&#... Seguir leyendo