L9 a l'aeroport: S'imaginen com seria viure en una estació de tren, dia i nit?

S'ha inaugurat l'esperat tram de la L9 de metro  que  comunica Barcelona amb l'aeroport. Un tram que s'ha fet de rogar però àmpliament desitjat per molts, sobretot per aquells que temen que els  senyors del Mobile World Congress diguin "bon vent i barca nova" a la capital catalana. Fins aquí tot bé: per fi circularan trens per aquesta línia tant discutida i qüestionada. Tot són bones paraules; ara ja no importen els enormes sobrecostos i la mala i deficient  gestió de les obres perquè, per fi, ja està aquí la nova línia.

Però no, com es diu en  castellà, "no es oro todo lo que reluce", i no per tothom aquesta  inauguració és sinònim de joia i orgull. Els veïns del barri de Collblanc de l'Hospitalet del Llobregat viuen una altre realitat: des del passat mes de novembre, pateixen les molèsties originades per les  proves realitzades en la línia. Des del passat mes de novembre, les molèsties han anat 'in crescendo', fins el punt que alguns dels veïns senten en al bell mig del  menjador de les seves cases com circulen els trens. Cada 1, 4 minuts, les seves cases es converteixen en estacions improvitzades i, sense  veure'ls, però sentint-los amb una nitidesa preocupant i embogidora,  compten els trens que pugen amunt i avall del túnel. El soroll i les  molèsties són difícils de suportar i estan ja afectant a la salut dels veïns.

S'imaginen com seria viure en una estació de tren, dia i nit?  El meravellós silenci del que gaudien aquestes cases ha estat  arrebatat per un túnel i unes obres a les quals se'ls presumeixen  algunes mancances. Els veïns agraeixen de tot cor l'esforç que des de  l'Ajuntament de L'Hospitalet, en primer terme, i des de la pròpia  Generalitat de Catalunya s'està fent per resoldre el problema, però  també els hi demanen que no es quedin només en mesures de  maquillatge, ja que en aquest cas no està en joc el Mobile World Congress sinó la salut de les persones.

La L9 és, sens dubte, sinònim  de progrés, i ningú nega que sigui necessària, però el progrés no pot deixar a ningú pel camí. Així, de part dels veïns afectats, si us plau,  tornin el silenci a les nostres cases.