La gent normal i la humiliació

Lazos amarillos que reivindican la libertad de los presos encarcelado por el ’procés’ / ACN / RAFA GARRIDO

Els catalans som gent normal i discreta i tant se val si som d'esquerres o de dretes, si tenim seny o practiquem la rauxa, les humiliacions innecessàries no ens agraden i les prohibicions absurdes tampoc. La gent pressumptament normal que governa ara a Catalunya, seguint els dictats de Madrid i a cop de 155, i tota la gent que els dóna suport, sembla ser que no ho entenen tot això. Prohibir com s'està fent el color groc de llaços i de les fonts de Montjuïc és absurd i un error, perquè amb l'hivern que se'ns acosta, es preveu una increment imparable de la demanda de mocadors, bufandes i abrics de color groc.

Prohibir l'expressió consellers empresonats per motius polítics i posar en dubte que segons la tradició històrica catalana, un president de la Generalitat sempre ho serà, encara que se l'hagi cessat via 155, és una mostra exagerada de tacticisme polític i de desconeixement de la nostra història. I, tal com i  està anat tot a nivell polític i judicial, humiliar com s'està fent des dels aparells estatals a gent que només defensa les seves idees per la via pacífica i haver d'escoltar els constants exhabruptes mancats del més elemental respecte i les frases plenes d'odi de menyspreu de determinats líders polítics d'aquesta gent normal que dóna suport al 155, fa mal a la vista, ofen i obre ferides que ja no cicatritzaran mai. De tant prohibir i humiliar, no hi haurà temps material per desobeir.