El 'follar' castellà és el nostre cardar o fotre un clau

Un còmic que va sortir fa poc a ‘Còmics’ (TV3), de nom Toni Moog, parlant xava i contingut xaró, hi deia que en català no es pot cardar, tot i que ell en deia follar.

I pot ser tenia raó sense saber-ho. L'accepció fins fa poc única de follar, era trepitjar el raïm, en etimologia que en castellà donà hollar, però ara l’IEC ha obert la mà. El follar castellà, el nostre cardar o fotre un clau, suposem que ve de folgar, tota una altra cosa. Però anant a l’ús lingüístic en el cas de sexe -en el seu ús secundari, ja que el primari és ben palès-, la literatura, reflex de la llengua, ens dóna des d’El Mirall del Fotre del segle XIV o Col•loqui de Dames del XV als Quaderns d’en Marc o 10 Pometes té el Pomer, de fa pocs anys, en llibres que cal llegir amb una sola mà o acompanyats.

I ben clar és que podem fer-ho força bé en un idioma que ha donat un ampli vocabulari d’un sexe festiu, lúdic i alegre, com el meravellós fotre, el rítmic cardar, els descriptius fer un clau, fumar un puro, o  l’humit i íntim xumar. I per a la part femenina la llarga llista de xona, musclet, figa, entrecuix, cony, conill, gruta, pany, parrús, vulva, cau, patata, foradet, petxina, cova, trau, fregallet, tabella, potarro, carxofa, xomino; i per a la masculina, l’eufemisme dels cavalls bernats per carall armat, amb els penis, piu, pardal, trompa, pixa, verga, cigala, cua, melindro, cuca, fava, nap, rave, minga, vit, titola, tranca, tita, xorra, punta de la fava, ous, collonada, pebrots, pilotes, collons.

I proveïts de tot aquest instrumental i ben enravenats, trempats i escalfeïts, es pot procedir tan a cardar o fotre un clau, com a endinyar-la, encigalar, xingar, grapejar, acaronar, magrejar,  enforquillar, jeure, o trincar, tot panteixant i gemegant ben enfigats i amb tots els derivats lactis posteriors. També el sexe català enriqueix la llengua amb un bon grapat de dites populars, com són:   

--Dels pecats del piu, Déu se’n riu, i els pecats de la xona, la  Mare de Déu els perdona

--A l'estiu la figa cerca el piu

--Pardal cansat, canvia’l de forat

--Amb l'olor de la tonyina, s'escarota l’albergínia

--Estira més un pèl de dona que una maroma de cànem--Menjar i beure, cardar i jeure, ficar i treure...

--Cardar un cop al més, poca cosa és; cada dia, és porqueria, i un  cop a la setmana, de bona gana

 Amb una figura burgesa, la “querida”, gairebé tan institucional com  la “mâitresse” francesa, i que va batejar el tramvia 23 que duia de l’Eixample a Sant Gervasi, com el de les “querides”, i donà lloc a la dita:

--El matrimoni és una creu i la “querida” n’és el cirineu

I en l’àmbit professional, mots tan potents i aclaparadors com marcolfa, marfanta, putot o putassa, barjaula. meuca i bagassa.

Aquesta resposta a un còmic arnat, vull sobretot que em permeti d’enaltir i retrobar la rica sexualitat catalana, i afegir un gra de sorra tant a la seva pràctica real de creació com a la oral, també idiomàtica, i que un puritanisme tronat fa difícil de defensar en públic, quan en la intimitat és garantia de gaudi i de vida present i futura, tot recordant que ja en el 1978 el mateix Joan Fusté cridava en el montserratí Serra d’Or a salvar el ric patrimoni eròtic català.