Diversitat funcional: Deixem-nos de límits

L'actualitat posa de relleu un augment de la visibilitat que se'ls dóna a les persones amb diversitat funcional. Si més no, s'estan posant sobre la taula tot de casos en que es vulneren o no es respecten com hauria ni les seves necessitats, ni tampoc els seus drets.

Tot i que això no sigui res de nou, val la pena que ho aprofitem per aturar-nos a pensar en les limitacions i necessitats que acompanyen a les persones que pateixen alguna discapacitat, i poder entendre tot allò amb el que han de bregar a diari. A banda de les dificultats pròpies amb que qualsevol persona es pot trobar en una situació que, física i psicològicament, consideraríem normal, tenen altres murs o obstacles afegits que retallen les seves oportunitats o possibilitats de transitar amb llibertat en l'espai social. Coses que veiem tant naturals i senzilles com anar a fer la compra o, fins i tot, creuar d'un carrer a l'altre, poden convertir-se en vertaders reptes per a qui no disposa dels mitjans necessaris ni les adaptacions adients.

No hauria de ser qüestionable la normalització de les persones amb diversitat funcional en el ritme de la societat. El compromís vers l'adaptació dels espais físics i la retirada, per tant, de totes les barreres arquitectòniques, així com dels vets en matèria de drets que impedeixen que això sigui així, hauria de ser un fet. I si sabem que aquest compromís existeix, perquè continua essent necessària una lluita reivindicativa i una demanda constant per a que tenir una discapacitat deixi de ser un problema limitador?