La cultura de l'estupidesa

Els polítics repeteixen com un mantra allò de "la cultura de l'esforç", però la realitat és que la manera com està organitzat el sistema universitari convida simplement a la cultura de l'estupidesa. Quan vaig acabar el batxillerat vaig estudiar periodisme i als 26 anys vaig decidir començar una segona carrera, la de Criminologia, a través de la Universitat Oberta de Catalunya.

El cas és que, almenys a Catalunya, si ja tens un títol universitari el crèdit et surt un 30% més car. Ells en diuen un recàrrec perquè ja has estat matriculat. Això vol dir que el preu d'un crèdit universitari ronda els 50 euros, ja que a banda al cost de la matrícula s'hi compten les assignatures, els recursos per a l'aprenentatge i altres despeses de matrícula on hi surten un altre cop serveis de suport a l'aprenentatge i la gestió de la matrícula. Per si això fos poc, no podem demanar cap mena de beca. Una de les restriccions per demanar-ne és no tenir ja un títol previ.

Així doncs, a aquells que decidim dedicar al temps lliure a seguir estudiant i formant-nos no només no se'ns incentiva sinó que se'ns penalitza. En el meu cas concret, aquest setembre he pagat de matricula 871 euros per fer tres assignatures que sumen 18 crèdits dels 240 del grau de Criminologia. I pel març, el segon semestre tornarà tocar desenfundar la mateixa quantitat. Pràcticament implica dedicar íntegrament les dues pagues dobles (a aquells afortunats que encara en tenim) a pagar-se la universitat.

Recordo que del meu primer any de periodisme a la UAB, el 2004, els meus pares van pagar per tot l'any acadèmic complet el que jo pago ara per tres assignatures fetes a distància. Es demana cultura de l'esforç i aprendre al llarg de tota la vida. En el fons, però, en aquest escenari actual el que et diu la intel·ligènca és que el millor que pots fer és deixar d'estudiar.