Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

Adéu-siau, Patxot

La Casa Patxot, con todas las persianas bajadas y el frondoso jardín abandonado, el pasado viernes.

La Casa Patxot, con todas las persianas bajadas y el frondoso jardín abandonado, el pasado viernes. / sergio lainz

El passat dimarts 28 de juny de 2016 van enderrocar la casa Carreras Patxot del carrer del Bisbe Català del barri barceloní de Pedralbes.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un 'post' para publicar en la edición impresa y en la web

L'edifici, magnífic però no catalogat, aixecat a la primera meitat de la dècada de 1930, va ser obra de l'arquitecte Lluís Bonet i Garí, deixeble de Josep Puig i Cadafalch i d'Antoni Gaudí.

L'enorme casal i el seu esplèndid jardí foren un regal del mecenes Rafael Patxot i Jubert a l'única filla que aleshores li quedava viva, Concepció Patxot i Ravell, en motiu del seu casament amb Manuel Carreras i Martí.

Feia anys que la casa estava tancada i des del 2010 malvivia sota l'amenaça de la seva destrucció i posterior substitució per una urbanització de luxe.

Finalment, l'espasa de Dàmocles li ha escapçat el fil de vida que mantenia i ha esborrat un record més de l'astrònom ganxó. Ciutat d'atrafegats, desmemoriats i avariciosos. Ja només queden dos construccions impulsades per en Patxot a Barcelona: la seva torre mirador al recinte de l'Escola Betània Patmos, al peu de la muntanya de Sant Pere Màrtir, i la seva tomba al cementiri de Montjuïc. Adéu-siau.

Participaciones de loslectores

Másdebates