El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Velocitat supersònica als caixers dels súpers

GUILLERMO MOLINER

Varios clientes compran en un supermercado de Barcelona.

Teresa BarbaBarcelona

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Jueves, 26 de enero del 2017 - 12:45 h

No sé si és que s'acaba el món o que ens hem tornat bojos, però a Barcelona fa temps que vivim amb un ritme tan frenètic que esparvera, i això es veu, sobretot, en els petits detalls, aquells moments quotidians que són el batec d'una societat, el seu dia a dia.

Ho podem observar, per exemple, en la manera com pugem als vagons del metro, a empentes; com anem pel carrer, corrents; com ens aboquem a les rebaixes, amb desfici. Sembla que s'hagi d'acabar el món. També ho podem trobar, i aquí és on volia arribar, en els súpers, on aquesta manera de viure tan descabellada queda palesa quan arriba el moment de passar per caixa. I tant se val que sigui Caprabo, Mercadona, Carrefour o Saltimbanqui. En aquest aspecte tots han estat tallats amb el mateix patró.

Arribem a la caixa, desem la compra damunt la cinta transportadora i la persona encarregada de cobrar passa cada un dels articles pel detector. ‘Pip, pip, pip’... i ho va deixant tot de l'altra banda. Són tants euros, diu, i ens entrega un tiquet. I tot això ho fa a una velocitat supersònica.

Així que paguem, el caixer mou una barra de fusta per separar el taulell en dos parts, aparta sense cap mirament les nostres pertinences i repeteix el ritual amb el següent client. Llavors comença una autèntica carrera contrarellotge. De pressa, de pressa, que al de darrere ja li han donat el tiquet i són tants euros.

Tu encara no has acabat d'entaforar la compra al carro; el de darrere tot just ha pagat i es troba amb una bona estesa de productes per guardar; el caixer, que ja ha començat a passar la compra del tercer client, ‘pip, pip’..., en no veure on col·locar el material, estreny l'espai tant com pot, creant un desori de nassos. De pressa de pressa, que s'acaba el món!

Si a aquesta situació afegim els moviments més o menys lents d'algunes persones, les dificultats d'entendre el que se'ls diu i les presses per part del treballador, anar al súper gairebé podria considerar-se un esport de risc.

Com deia Groucho Marx, 'Parin el món que em vull baixar'.

Participaciones de los lectores

Una carta de Pablo Iglesias...

Casilda Acebal Miñano Pamplona

Acabo de recibir una carta de Pablo Iglesias, la he abierto con un poco de desgana. La política últimamente me produce rechazo. Si... Seguir leyendo

Assange: ¿heroi o perill?

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

Aquests dies hem pogut veure el rostre del fundador de Wikileaks. Com han passat els anys des de l'última imatge! El seu rostre lògicament ara ... Seguir leyendo

La diversidad con otros ojos

Francisco Fajardo Pérez Premià de Mar

31 de marzo de 2019: un usuario de Twitter cuelga una imagen en su perfil con la humilde intención de quien pre... Seguir leyendo

El pueblo es soberano

Conrado Gallego Collado Villalba

Siempre se ha dicho que una casa hay que empezarla por los cimientos y no por el tejado. En España hay muchos problemas a mejorar, como la educ... Seguir leyendo

Vox, ¿Evolución o retroceso?

Quique Ruiz Huguet Ribaforada (Navarra)

En referencia a las próximas elecciones generales que se celebrarán el día 28 de este mes, nos encontramos en plena campaña p... Seguir leyendo

Atentado a la libertad individual y de expresión en la UAB

Juan Amaro Martinez Puigcerdà

Que un grupo de estudiantes de la UAB intentaran impedir la entrada de una candidata del PP... Seguir leyendo

Anem a votar tots; no podem perdre pistonada

Màrius Viella La Bisbal d¿Empordà

Estic veient part del "judici de la vergonya" i escoltant les vergonyoses declaracions dels que repartien les garrotades el dia 1-O i m'es... Seguir leyendo

Elecciones: debemos hablar de impuestos

Joan Palacín Caldes de Montbui

En esta campaña electoral que acaba de comenzar, sería bueno que se hablara con profundidad y rigor de los impuestos en Españ... Seguir leyendo

Julian Assange como ejemplo para descolonizarnos de EEUU

Andrés Marí Fombellida Calella

Castigar a Prometeo por habernos dado el fuego de la verdad, que es lo que algunos gobiernos -que dicen representar a sus pueblos- hacen con Julian Assa... Seguir leyendo