El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Velocitat supersònica als caixers dels súpers

GUILLERMO MOLINER

Varios clientes compran en un supermercado de Barcelona.

Teresa BarbaBarcelona

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Jueves, 26 de enero del 2017 - 12:45 h

No sé si és que s'acaba el món o que ens hem tornat bojos, però a Barcelona fa temps que vivim amb un ritme tan frenètic que esparvera, i això es veu, sobretot, en els petits detalls, aquells moments quotidians que són el batec d'una societat, el seu dia a dia.

Ho podem observar, per exemple, en la manera com pugem als vagons del metro, a empentes; com anem pel carrer, corrents; com ens aboquem a les rebaixes, amb desfici. Sembla que s'hagi d'acabar el món. També ho podem trobar, i aquí és on volia arribar, en els súpers, on aquesta manera de viure tan descabellada queda palesa quan arriba el moment de passar per caixa. I tant se val que sigui Caprabo, Mercadona, Carrefour o Saltimbanqui. En aquest aspecte tots han estat tallats amb el mateix patró.

Arribem a la caixa, desem la compra damunt la cinta transportadora i la persona encarregada de cobrar passa cada un dels articles pel detector. ‘Pip, pip, pip’... i ho va deixant tot de l'altra banda. Són tants euros, diu, i ens entrega un tiquet. I tot això ho fa a una velocitat supersònica.

Així que paguem, el caixer mou una barra de fusta per separar el taulell en dos parts, aparta sense cap mirament les nostres pertinences i repeteix el ritual amb el següent client. Llavors comença una autèntica carrera contrarellotge. De pressa, de pressa, que al de darrere ja li han donat el tiquet i són tants euros.

Tu encara no has acabat d'entaforar la compra al carro; el de darrere tot just ha pagat i es troba amb una bona estesa de productes per guardar; el caixer, que ja ha començat a passar la compra del tercer client, ‘pip, pip’..., en no veure on col·locar el material, estreny l'espai tant com pot, creant un desori de nassos. De pressa de pressa, que s'acaba el món!

Si a aquesta situació afegim els moviments més o menys lents d'algunes persones, les dificultats d'entendre el que se'ls diu i les presses per part del treballador, anar al súper gairebé podria considerar-se un esport de risc.

Com deia Groucho Marx, 'Parin el món que em vull baixar'.

Participaciones de los lectores

Rèpica de Cementiris de Barcelona: "Els productes fitosanitaris són motiu de preocupació"

Jordi Valmaña Director General de Cementiris de Barcelona

En resposta a la carta apareguda ... Seguir leyendo

La solución independentista es la peor entre todas las posibles

Quim Durall Banyoles

Lo siento, pero, sinceramente, es así. La organización de un país es de una envergadura tremenda. Es como un inmenso tren de numerosísimos vagones algunos de los cua... Seguir leyendo

Calumnia contra Sánchez, que algo queda

Julián Fernández Madrid

En esta campaña de acoso y derribo emprendida por los líderes del PP y Ciudadanos, Casado y Rivera, contra el legítimamente elegido presid... Seguir leyendo

Catalunya: la veritat no interessa

Josep Megias Sant Adrià de Besòs

Avui dia sembla que els ciutadans s'interessen més pels relats que per la veritat. Sembla que ningú o gairebé ningú s'ha adonat que la pol... Seguir leyendo

La Policía Nacional también fue pasiva el 1-O

Sara Høyrup

No solamente los Mossos fueron pasivos el 1-0. También lo fue la Policía Nacional delante del colegio Mila i Fontana... Seguir leyendo

Carril bici en Sant Cugat: ¡así no!

Alfons Sánchez C. Sant Cugat del Vallès

"Si Catalunya fuera independiente, se empobrecería notablemente"

Antonio Pujol Armenteros Barcelona

"Gràcies, senyora Colau, per dificultar la mobilitat a Barcelona"

Pol Amat Barcelona

Carta a los inversores de Inditex: "Quiero que me paguen una tienda en BCN"

Alex Zamora Regidor Barcelona