El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Velocitat supersònica als caixers dels súpers

GUILLERMO MOLINER

Varios clientes compran en un supermercado de Barcelona.

Teresa BarbaBarcelona

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Jueves, 26 de enero del 2017 - 12:45 h

No sé si és que s'acaba el món o que ens hem tornat bojos, però a Barcelona fa temps que vivim amb un ritme tan frenètic que esparvera, i això es veu, sobretot, en els petits detalls, aquells moments quotidians que són el batec d'una societat, el seu dia a dia.

Ho podem observar, per exemple, en la manera com pugem als vagons del metro, a empentes; com anem pel carrer, corrents; com ens aboquem a les rebaixes, amb desfici. Sembla que s'hagi d'acabar el món. També ho podem trobar, i aquí és on volia arribar, en els súpers, on aquesta manera de viure tan descabellada queda palesa quan arriba el moment de passar per caixa. I tant se val que sigui Caprabo, Mercadona, Carrefour o Saltimbanqui. En aquest aspecte tots han estat tallats amb el mateix patró.

Arribem a la caixa, desem la compra damunt la cinta transportadora i la persona encarregada de cobrar passa cada un dels articles pel detector. ‘Pip, pip, pip’... i ho va deixant tot de l'altra banda. Són tants euros, diu, i ens entrega un tiquet. I tot això ho fa a una velocitat supersònica.

Així que paguem, el caixer mou una barra de fusta per separar el taulell en dos parts, aparta sense cap mirament les nostres pertinences i repeteix el ritual amb el següent client. Llavors comença una autèntica carrera contrarellotge. De pressa, de pressa, que al de darrere ja li han donat el tiquet i són tants euros.

Tu encara no has acabat d'entaforar la compra al carro; el de darrere tot just ha pagat i es troba amb una bona estesa de productes per guardar; el caixer, que ja ha començat a passar la compra del tercer client, ‘pip, pip’..., en no veure on col·locar el material, estreny l'espai tant com pot, creant un desori de nassos. De pressa de pressa, que s'acaba el món!

Si a aquesta situació afegim els moviments més o menys lents d'algunes persones, les dificultats d'entendre el que se'ls diu i les presses per part del treballador, anar al súper gairebé podria considerar-se un esport de risc.

Com deia Groucho Marx, 'Parin el món que em vull baixar'.

Participaciones de los lectores

Cures Pal·liatives de Sant Pau, on l'atenció i la cura t'acosten al cel

Roser Lleonart Barcelona

Escric des de l’habitació 108 de la Unitat de Cures Pal·liatives de l’Hospital de Sant Pau (E1), allà in... Seguir leyendo

El vértigo de las pensiones

Miguel Fernández-Palacios Madrid

De vez en cuando, algún organismo emite su veredicto sobre las pensiones y a los españoles se nos encoge el corazón. No hay derecho a este... Seguir leyendo

¿Qué pasa en el transporte público con quienes tienen alergia a los animales?

Inmaculada Vicente Barcelona

Los propietarios de mascotas tienen mucho más fácil viajar con ellas en transporte público, lo cual es de agradecer. Pero, ¿qué pasa con las pe... Seguir leyendo

La necessitat de positivitzar-nos

Anna Maria Muntada Granollers

En aquests moments en que el pessimisme és tan actual, fixeu-vos que les bones noticies quasi mai son tingudes en compte.... Seguir leyendo

"Tocar de peus a terra significa no demanar gestos a canvi del 'sí' als pressupostos"

Joan Masdemont Barcelona

Actualment la realitat és aquesta: a Pedro Sánchez li interessa seguir governant i a nosaltres ens interessa que així sigui. Escollir entr... Seguir leyendo

Catalunya: "¿Entre quién y quién deberían mediar los observadores internacionales?"

José Luis Flores L'Hospitalet de Llobregat

Por qué el país no puede desdeñar los Presupuestos de Sánchez

Joan Palacín Caldes de Montbui

Son demasiadas las carencias que tiene el país como para desdeñar los presupuestos. El problema principal que tiene&... Seguir leyendo

Ludopatía: ¿por qué no se prohíbe la publicidad del juego en televisión?

Joan Palacín Caldes de Montbui

La ludopatía es, más que un vicio, una enfermedad. El jugador compulsivo no puede dejar de jugar, le es imposible. P... Seguir leyendo

Kubrick al CCCB, la millor exposició sobre el director que he vist

Joana Raja Ripollet

Al CCCB de Barcelona s’està celebrant ... Seguir leyendo