Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.
Velocitat supersònica als caixers dels súpers
Varios clientes compran en un supermercado de Barcelona. / GUILLERMO MOLINER
Teresa Barba
No sé si és que s'acaba el món o que ens hem tornat bojos, però a Barcelona fa temps que vivim amb un ritme tan frenètic que esparvera, i això es veu, sobretot, en els petits detalls, aquells moments quotidians que són el batec d'una societat, el seu dia a dia.
Entretodos
Ho podem observar, per exemple, en la manera com pugem als vagons del metro, a empentes; com anem pel carrer, corrents; com ens aboquem a les rebaixes, amb desfici. Sembla que s'hagi d'acabar el món. També ho podem trobar, i aquí és on volia arribar, en els súpers, on aquesta manera de viure tan descabellada queda palesa quan arriba el moment de passar per caixa. I tant se val que sigui Caprabo, Mercadona, Carrefour o Saltimbanqui. En aquest aspecte tots han estat tallats amb el mateix patró.
Arribem a la caixa, desem la compra damunt la cinta transportadora i la persona encarregada de cobrar passa cada un dels articles pel detector. ‘Pip, pip, pip’... i ho va deixant tot de l'altra banda. Són tants euros, diu, i ens entrega un tiquet. I tot això ho fa a una velocitat supersònica.
Així que paguem, el caixer mou una barra de fusta per separar el taulell en dos parts, aparta sense cap mirament les nostres pertinences i repeteix el ritual amb el següent client. Llavors comença una autèntica carrera contrarellotge. De pressa, de pressa, que al de darrere ja li han donat el tiquet i són tants euros.
Tu encara no has acabat d'entaforar la compra al carro; el de darrere tot just ha pagat i es troba amb una bona estesa de productes per guardar; el caixer, que ja ha començat a passar la compra del tercer client, ‘pip, pip’..., en no veure on col·locar el material, estreny l'espai tant com pot, creant un desori de nassos. De pressa de pressa, que s'acaba el món!
Si a aquesta situació afegim els moviments més o menys lents d'algunes persones, les dificultats d'entendre el que se'ls diu i les presses per part del treballador, anar al súper gairebé podria considerar-se un esport de risc.
Com deia Groucho Marx, 'Parin el món que em vull baixar'.
Participaciones de loslectores
Másdebates
23 de abril
- Previsión meteorológica Tiempo de Catalunya, hoy, viernes 26 de abril: empieza un esperanzador episodio de lluvias
- Colapso de expedientes Clamor en Madrid para que se homologuen ya 100.000 títulos universitarios: "Soy médico, pero trabajo en un 'burger'"
- Por emitir 'El cuerpo en llamas' ¿Cuánto dinero ganará Rosa Peral tras ganar la batalla a Netflix?
- El sábado 27 de abril El mundo de la cultura, de Almodóvar a Serrat, convoca una concentración para pedir un alto el fuego en Gaza
- Cita con las urnas Encuesta CIS: El PSC ganaría las elecciones en Catalunya y ERC y Junts inician la campaña empatados
- Última hora DIRECTO | Guerra entre Rusia y Ucrania: última hora del conflicto
- Al minuto Guerra de Israel y Gaza, en directo hoy: últimas noticias del conflicto en Oriente Próximo
- PEDIATRÍA El “pipí” nocturno más allá de los 5 años: ¿es preocupante? ¿Cuándo se debe dejar el pañal?
- Sanidad Gafas y lentillas gratis: ¿cuándo se aplicará la medida?
- La desconocida antesala de la nominación Barcelona 1972, el sueño olímpico frustrado por el franquismo