El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Velocitat supersònica als caixers dels súpers

GUILLERMO MOLINER

Varios clientes compran en un supermercado de Barcelona.

Teresa BarbaBarcelona

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Jueves, 26 de enero del 2017 - 12:45 h

No sé si és que s'acaba el món o que ens hem tornat bojos, però a Barcelona fa temps que vivim amb un ritme tan frenètic que esparvera, i això es veu, sobretot, en els petits detalls, aquells moments quotidians que són el batec d'una societat, el seu dia a dia.

Ho podem observar, per exemple, en la manera com pugem als vagons del metro, a empentes; com anem pel carrer, corrents; com ens aboquem a les rebaixes, amb desfici. Sembla que s'hagi d'acabar el món. També ho podem trobar, i aquí és on volia arribar, en els súpers, on aquesta manera de viure tan descabellada queda palesa quan arriba el moment de passar per caixa. I tant se val que sigui Caprabo, Mercadona, Carrefour o Saltimbanqui. En aquest aspecte tots han estat tallats amb el mateix patró.

Arribem a la caixa, desem la compra damunt la cinta transportadora i la persona encarregada de cobrar passa cada un dels articles pel detector. ‘Pip, pip, pip’... i ho va deixant tot de l'altra banda. Són tants euros, diu, i ens entrega un tiquet. I tot això ho fa a una velocitat supersònica.

Així que paguem, el caixer mou una barra de fusta per separar el taulell en dos parts, aparta sense cap mirament les nostres pertinences i repeteix el ritual amb el següent client. Llavors comença una autèntica carrera contrarellotge. De pressa, de pressa, que al de darrere ja li han donat el tiquet i són tants euros.

Tu encara no has acabat d'entaforar la compra al carro; el de darrere tot just ha pagat i es troba amb una bona estesa de productes per guardar; el caixer, que ja ha començat a passar la compra del tercer client, ‘pip, pip’..., en no veure on col·locar el material, estreny l'espai tant com pot, creant un desori de nassos. De pressa de pressa, que s'acaba el món!

Si a aquesta situació afegim els moviments més o menys lents d'algunes persones, les dificultats d'entendre el que se'ls diu i les presses per part del treballador, anar al súper gairebé podria considerar-se un esport de risc.

Com deia Groucho Marx, 'Parin el món que em vull baixar'.

Participaciones de los lectores

El 'pequeño' gesto de una llamada al felicitar el cumpleaños

Eduard Mas Miserachs Barcelona

Casado y Rivera: ya vale, no todo vale

Pau Ferrer L'Hospitalet de Llobregat

Señores Casado y Rivera, aunque ustedes ya lo saben, voy a transcribir de la Wikipedia qué es un golpe ... Seguir leyendo

Un mar sin costas para la llegada

Luis Fernando Crespo Zorita Alcalá de Henares

Ha vuelto a ocurrir, esta vez en Cádiz y Melilla. Mueren por decenas, nuestro tiempo canalla y cruel no salva a sus náufragos, las ballenas son todas Moby Dick, enem... Seguir leyendo

Europa: ni hi és ni se l'espera

Robert Cros L'Hospitalet de Llobregat

Llegint una c... Seguir leyendo

Així serà el mercat de treball del futur

Joan Puigbó Planas Braga

Probablement, d'aquí a uns vint anys els meus fills em demanaran consell sobre oportunitats laborals. Probablement també, tal lloc de treball e... Seguir leyendo