El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Valls, el típic polític astut

CHRISTOPHE ARCHAMBAULT / AFP

Manuel Valls, en su despedida de la Asamblea Nacional francesa, el pasado 2 de octubre.

Jordi TerrisBadalona

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Jueves, 11 de octubre del 2018 - 08:30 h

He pogut revisar tota l'entrevista que la Lídia Heredia li va fer a TV3 al Senyor Valls. Constatant un to intel·ligent i conciliador, la conclusió que he pogut extreure és clara i eloqüent: Manuel Valls ha aterrat a la política catalana amb l'astúcia i habilitat que caracteritza als polítics amb experiència, que apliquen el seu discurs, en funció del context, o del mitjà que utilitza en cada moment per desplegar les seves opinions.

Deixant al marge el seriós fracàs en el seu periple polític a França, el senyor Valls va desembarcar novament a Barcelona de la mà del partit de Ciutadans i en les seves primeres declaracions el vam veure en col·loquis i actes al costat de l'Albert Rivera, Arrimadasi i fins i tot d'Albiol i Cospedal, on a les seves impressions, la seva condició de suposat catalanista quedava totalment defugida sense fer-hi cap esment, defensant la Constitució, el rei, i mostrant una aferrissada oposició envers el moviment sobiranista.

Un cop ha decidit presentar-se com a candidat a l'alcaldia de Barcelona amb la col·laboració d'un maragallista com Xavier Roig, a l'esmentada entrevista, si bé a reconegut que té el suport de Ciutadans, s'ha desmarcat de qualsevol deriva cap a la dreta, s'ha confirmat com a persona d'esquerres, ha reconegut ser republicà des del punt de vista del republicanisme francès, ha dit que vol aglutinar un moviment transversal i ha afirmat que, tot i que no està d'acord, respecta que hi hagi molts ciutadans que vulguin la independència de Catalunya.

Així mateix, s'ha declarat clarament catalanista, vanagloriant personatges com Miquel Roca i Jordi Solé Tura, un catalanisme que curiosament està molt lluny dels postulats de Ciudadanos, estranya paradoxa que veurem com acaba derivant.

Participaciones de los lectores

Precios por las nubes en el aeropuerto de Barcelona

Elisa Pérez Barcelona

Sobre la necesidad de pertenencia

Laura Castro Maira Barcelona

Tenemos la necesidad de pertenecer. A una familia, a un grupo de amigos, a un equipo, a una comunidad.... Seguir leyendo

La vuelta de la Filosofía y tener criterio propio

Jesús Pichel Martín Madrid

Quan el rei no agafa l'escombra

Berta Martínez Font Olesa de Montserrat

Viajar también educa

Lorena Reina Olmedo Martorell

¡Mujer, cámara y acción!

Judit Solans Debón Barcelona

¿Cómo se sienten las víctimas después de un abuso sexual?

Magdalena Evgenieva Todorova Barcelona

¿Cómo se sienten las víctimas después de un abuso sexual? Siendo una víctima diré que traumatizada es la última palabra que se puede utilizar, ya ... Seguir leyendo

Els Jordis, 365 dies d'ignomínia

Meritxell Tenas Picas Ripoll

Aquesta setmana fa exactament un any que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van entrar a la presó de Soto del Real, enviats per la jutgessa Lam... Seguir leyendo

Pobresa energètica: l'hivern no arriba per tots igual

Xavier Rovira Martí Sant Pere de Ribes