Valls, el típic polític astut

He pogut revisar tota l'entrevista que la Lídia Heredia li va fer a TV3 al Senyor Valls. Constatant un to intel·ligent i conciliador, la conclusió que he pogut extreure és clara i eloqüent: Manuel Valls ha aterrat a la política catalana amb l'astúcia i habilitat que caracteritza als polítics amb experiència, que apliquen el seu discurs, en funció del context, o del mitjà que utilitza en cada moment per desplegar les seves opinions. 

Deixant al marge el seriós fracàs en el seu periple polític a França, el senyor Valls va desembarcar novament a Barcelona de la mà del partit de Ciutadans i en les seves primeres declaracions el vam veure en col·loquis i actes al costat de l'Albert Rivera, Arrimadasi i fins i tot d'Albiol i Cospedal, on a les seves impressions, la seva condició de suposat catalanista quedava totalment defugida sense fer-hi cap esment, defensant la Constitució, el rei, i mostrant una aferrissada oposició envers el moviment sobiranista.

Un cop ha decidit presentar-se com a candidat a l'alcaldia de Barcelona amb la col·laboració d'un maragallista com Xavier Roig, a l'esmentada entrevista, si bé a reconegut que té el suport de Ciutadans, s'ha desmarcat de qualsevol deriva cap a la dreta, s'ha confirmat com a persona d'esquerres, ha reconegut ser republicà des del punt de vista del republicanisme francès, ha dit que vol aglutinar un moviment transversal i ha afirmat que, tot i que no està d'acord, respecta que hi hagi molts ciutadans que vulguin la independència de Catalunya.

Així mateix, s'ha declarat clarament catalanista, vanagloriant personatges com Miquel Roca i Jordi Solé Tura, un catalanisme que curiosament està molt lluny dels postulats de Ciudadanos, estranya paradoxa que veurem com acaba derivant.