"¿Què us passa, colla de ximpanzés disfressats d’éssers humans?"

Diuen els experts en psicologia social que el comportament del grup de joves que va acabar amb la vida del Samuel Luiz, és el més semblant a un crim comès per una gossada humana i que el seu comportament és el mateix que els dels ximpanzés quan actuen de manera violenta en grup. Els genetistes afegeixen que els humans i els ximpanzés comparteixen un 98,8% del seu ADN. Se suposa que aquest 1,2% restant correspon a la capacitat de raonament, de ser misericordiós amb els teus semblants, de vetllar i cuidar de la vida dels humans, d’ajudar en moments de perill... Però sembla que, en aquest cas, aquesta turba es trobaven més a prop dels primats que no pas dels homínids.

Se’m fa impossible entendre les 'raons' que aquestes persones van tenir per cometre aquest execrable crim homòfob. Ja sé que la investigació diu que no està clar aquest mòbil ,però quan t’abraones contra algú al crit de “maricón”... Què voleu que us digui. No, si al final seria un fervent militant de la causa LGTBI! A part d’aquesta broma de mal gust per part de les autoritats que investiguen el crim, els experts en busquen les causes: des de la banalització de la violència, passant per l’addicció a certs jocs d’ordinador, com el famós Fortnite, no saber gestionar les frustracions o l’absència de límits.

Hom podria pensar que la banalització i la lloança primitiva de la violència per la violència, de la manera més absurda i irracional, es quedava dins de les nostres fronteres, però no. Te’n vas a la meva estimada Anglaterra i veus l’espectacle lamentable d’uns 'hooligans' que van apallissar de manera impune i gratuïta a seguidors italians a la sortida de l’estadi de Wembley. Dir-vos que la violència de gènere augmenta quan la selecció anglesa perd. Vergonyós!

Com a educadors (tots i totes ho som) tenim un llarg camí per recórrer, però, encara que sembli mentida, sóc optimista i confio en l’ésser humà. En cas contrari, no tindria sentit la meva vocació.