"Sol com un mussol lluitant per un futur millor per als nostres aprenents més desvalguts"

Sense cap mena de dubte, el català a hores d'ara està tocat de mort a l'educació pública i es passeja com una ànima en pena arreu. És una vergonya i ho sabem sobrerament. Hauria de passar-me el dia dient a molts profes: "Si us plau, benvolguts, parleu català als alumnes". Què podem fer-hi ? L'alumnat d'acollida considerarà aviat que el català ja ni és necessari ni curricular. Si tot el que pense ara ho digués en públic a claustre, quedaria retratat com un racista barbut radical i restaria arraconat per sempre més.

No crec que siga aquesta la meua tasca. Ja he tastat dissortadament els comentaris al respecte despectius i desagradables. Pense i treballe dia rere dia pel bé dels alumnes i perquè tinguen eixides laborals com als entorns més catalanoparlants. Tot plegat, doncs, és una reflexió tranquil·la i meditada des de fa panys i cursos.

Què ens aconselleu? Estem tots perduts entre el maleït virus que tot ho malmet?

Després alguns profes que només parlen castellà a l'alumnat es queixen sovint de la manca de competència oral catalana dels aprenents de la pública. Pense que no em faran pas cas. Un profe de Potries, valencià d'origen com jo , ja no compta tot i que porta més de 24 anys ací treballant i lluitant per un futur millor per als nostres aprenents més desvalguts.