01 oct 2020

Ir a contenido

La fractura de l'acampada 14-O, una qüestió de convivència

Laia Minyana

Manifestantes de la acampada, frente al cordón policial, en El Pertús, a primera hora de este martes.

Manifestantes de la acampada, frente al cordón policial, en El Pertús, a primera hora de este martes. / Manu Mitru

El dissabte, 9 de novembre, es va fer pública l'aixecada de l'acampada 14-O que ha tingut lloc darrerament a la plaça Universitat de Barcelona. Tot i això, són algunes desenes les tendes que han decidit quedar-s'hi, tossudament alçades, reorganitzant-se sota el nom @assembleapluni.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

A què es deu aquesta falta de compenetració? Analitzant el cas dels Indignats 15-M me n'adono. Hi ha una diferència destacable entre ambdues acampades. A la del 2011, el sistema assembleari no centralitzat es va implantar des del minut zero. Tothom tenia quelcom a oferir, generant així un sentiment de comunitat i pertinença

L'acampada 14-O tenia, per contra, una estructura molt diferent. Si bé és cert que la participació veïnal sempre ha estat a l'altura, el nucli d'acampats no ho ha estat tant; a causa d'una sèrie d'actituds sectàries, i l'autoproclamació de lideratge d'alguns col·lectius. 

Segons la meva opinió és precisament aquesta manca d'unitat i responsabilitat el motiu principal de fractura de la iniciativa.

Participaciones de loslectores

Másdebates