On és el Nadal?

No sé si són els temps els que canvien o la mentalitat de les persones. Sóc una persona gran, tinc 72 anys. Vaig néixer el 1942. Des d'aleshores he celebrat el Nadal de diverses formes. I, respectant totes les opinions diré que no m'agrada la forma en què celebrem el Nadal. Hi ha coses que sí i d’altres que no. He de dir que sóc creient. Per tant, per a mi, el Nadal és la celebració del neixement de Jesús. Sí, ja sé que és una festa que es va agafar d'una de pagana: el neixement del sol. D'acord. Però un dia o un altre, qualsevol que fos s'havia de celebrar el neixement de Jesús. Són segles de tradició que no seré jo el qui els tregui. Deixant apart tot això, una de les coses que m'agraden del Nadal és la intimitat de la família. Són uns dies per a que pares, mares, fills, filles, néts, i nétes, oncles, nebots i nebodes, puguem conviure unes estones de vida familiar, records, anècdotes... Això m'agrada. Els dinars, els sopars, tots familiars... Quina estampa més bonica, veure a tota una família a l’entorn d'una taula! I no és sentimentalisme barat el que estic dient perquè (mare meva!), la quantitat de coses que pasen en un dinar o sopar, tota la familia; no són tristeses, no són plors, hi ha joia, riures, acudits, anècdotes gracioses dels tots els membres de la família, que ens fan somriure. I passem tots una bona estona en família.

Pero hi ha una cosa que no m'agrada. Torno a repetir que respecto totes les opinións. I és el muntatge comercial que hi ha a l’entorn de Nadal. Això és deplorable. Ens hem adaptat al que ara hi ha: regals i més regals. Els grans centres comercials i els no tan grans fan el seu negoci. Les grans ciutats s'adornen amb llums, flors, decorats, i la gene va boja pels carrers apretats, depressa, com si s'anés a acabar el món. Altres aprofiten per a fer unes petites vacances --que no em sembla malament-- I vull acabar. I en acabar, em pregunto: on és el Nadal? Es això el Nadal? Què es el Nadal?