Tornar a ser nens

Tot canvia depenent de l'edat de cadascú al llarg de la seva vida. Quan som nens tot és il•lusió; els llums dels carrers ens semblen estels, l'ambient que ens envolta ens encisa, la idea que arribi la nit màgica de Nadal i desprès la de Reis és com si estiguéssim en un somni del qual no volem despertar mai. A partir de l'adolescència, poc a poc, anem veient la realitat d'una altra manera, més festiva que no pas onírica, més consumista i egoïsta que no pas altruïsta i desinteressada, i finalment, despertem del somni per adonar-nos que el temps només agreuja la nostra percepció, fins i tot fent-nos sentir deprimits o amb melangia d'un passat millor. I el moment encara s'agreuja més si tenim la mancança d'algun ésser estimat que ja no hi és amb nosaltres, i ens agradaria tornar a ser nens per no sentir cap contaminació externa que ens desperti del nostre meravellós somni.