11 jul 2020

Ir a contenido

L'estrany cas del sorteig de les meses electorals

Enric Mas Aixalà

Sylvia Lameiro, amb la seva carta del 26 de novembre "He sido miembro de una mesa electoral siete veces en 13 años", l'ha encertat. A qualsevol que tingui una mica de criteri i d'enteniment li recomano llegir la seva carta i de respondre-li evitant allò de "quina mala sort" o "així són els sorteigs".

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Per respondre jo mateix a Lameiro, només dir-li que cada ajuntament fa el sorteig que vol, amb programes informàtics que ells trien, els quals són diferents en la majoria de municipis i, alhora, diferents del que proporciona la Junta Electoral Central. Per posar un exemple pràctic, imaginem que sortegen la loteria de Nadal o la Grossa i, en comptes d'haver-hi totes les boletes en un bombo, hi ha un ordinador. Llavors, surt un número. Imaginem que durant 13 anys sortís 7 cops el mateix número guanyador i que et diguessin "és un sorteig aleatori" i que ho fa el programa. No cola, oi? Sóc conscient que les probabilitats no són les mateixes, però és evident que ni els sorteigs són públics, ni els programes, ni els sistemes iguals a cada ajuntament. Si demanéssim el codi font del programa, és segur que no ens el donarien, i tampoc serviria de res perquè ningú et garanteix que, en aquell ordinador que fa el sorteig, no s'hagi canviat o s'hagi afegit una línia de codi font. Feta la llei, feta la trampa. A més, quan jo mateix vaig sortir escollit 2 cops em van dir que si sorties 6 cops, et "dispensaven". Però t'ho deien verbalment, per si de cas. Ara ja no ho diuen. Només puc recomanar-li que s'informi sobre això.

Participaciones de loslectores

Másdebates