Ser jove i autosuficient és una utopia

La desesperació dels joves per voler ser autosuficients condueix a  què certes empreses se n'aprofitin, fent-los treballar per quatre duros i en molt dolentes condicions, i això, en el millor dels casos. En  el meu, ni tan sols he aconseguit que em paguin per la feina que vaig  realitzar com a cambrera a un bar de Girona.

Vaig estar treballant amb la promesa d'un contracte laboral que mai  es va cumplir en unes condicions pèssimes: més hores de les que vam acordar verbalment, sense un pot per deixar les propines, per tant, se  les quedaven els propietaris; amb un tracte per part dels caps que queda molt lluny del respecte i l'educació, i unes condicions  sanitàries i higièniques deplorables. Havia de servir cafè cafeïnat en  lloc de descafeïnat i llet sencera per semindesnatada, quan aquests  productes s'acabaven. Per fer entrepans de tonyina, havia d'escòrrer  l'oli de la llauna amb les mans, sense cap mesura higiènica, entre d'altres barbaritats.

Tres setmanes més tard vaig decidir marxar. L'últim dia que hi vaig ser, el meu cap em va dir que em passés la semana següent pel local a  cobrar. Em va amenaçar amb no pagar-me justificant-se amb l'excusa de  no haver avisat amb dues setmanes d'antelació (una bajenada tenint en compte que no tenia contracte). Després va rectificar i em va dir que  em pagaría, però tres setmanes més tard.

Passat aquest temps, no podia  localitzar el propietari: no contestava les meves trucades ni  whatsapps, i marxava del bar quan sabia que hi aniria. D'aquesta  manera, ha acabat sortint-se amb la seva.

Si teniu sentit ètic i sensibilitat moral, demano que es corri la  veu i que deixeu d'assistir a un local on tracten d'aquesta manera els  seus treballadors, ja que no he sigut la primera ni seré la última  estafada per aquest bar. No financieu la precarietat.