El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Jo de gran vull ser okupa

JOSEP GARCÍA

Bloques con pisos 'okupados' en el barrio de Sant Roc.

Isabel Esmel MassipBarberà del Vallès

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Jueves, 22 de septiembre del 2016 - 09:49 h

No hi ha res a fer, així de clar. Aquesta és la conclusió a la que et fan arribar després de dos mesos de tenir uns nous 'inquilins sense contracte', uns 'propietaris que no han adquirit res', uns 'veïns que et saluden desafiants a la porta de casa teva'. Perquè, no ens enganyem, els okupes perfectes només existeixen als contes.

No hi ha res a fer si no denuncia el propietari del pis okupat d'un edifici de 24 veïns, que no viu aquí des de fa temps i que no té el gust de conèixe'ls. No hi ha res a fer si s’ha trencat l'ascensor perquè l’okupa no sabia que anava amb clau i es va quedar tancat, ascensor del que no paga manteniment perquè "no té prous recursos".

No hi ha res a fer si té connectada la llum del seu pis a la xarxa de la comunitat, de la que, recordem, no en paga la quota. Però que no es preocupi, ja augmentarem la quota si puja molt el rebut, que per això estem els veïns, per ajudar-nos els uns als altres.

No hi ha res a fer si està disfrutant de la teva piscina gratuïtament, sense pagar quota de manteniment, perquè només està prenent el sol amb la seva família i amics. No hi ha res a fer si quan truques als Mossos et diuen que perquè aquests senyors estiguin a una propietat privada sense permís, ells no vindran cada dia.

De fet, no hi ha res a fer si tu estàs a casa teva descansant i, de sobte, comencen a cridar i donar portades i a trencar coses a les 12 de la nit. Com que és a ‘casa seva'…

Llavors, si jo no pago l’IBI, ni aigua i llum ni gas a les companyies, ni pago els rebuts de lloguer o hipoteca, i per vacances me’n vaig a Pedralbes a algún palauet a pendre el sol i refrescar-me a la piscina, ningú em recriminarà aquest tipus de vida idíl·lica en què tot és de tots però uns paguen i d'altres no, oi?

Doncs mira, de gran vull ser okupa.

Participaciones de los lectores

El vértigo de las pensiones

Miguel Fernández-Palacios Madrid

De vez en cuando, algún organismo emite su veredicto sobre las pensiones y a los españoles se nos encoge el corazón. No hay derecho a este... Seguir leyendo

¿Qué pasa en el transporte público con quienes tienen alergia a los animales?

Inmaculada Vicente Barcelona

Los propietarios de mascotas tienen mucho más fácil viajar con ellas en transporte público, lo cual es de agradecer. Pero, ¿qué pasa con las pe... Seguir leyendo

La necessitat de positivitzar-nos

Anna Maria Muntada Granollers

En aquests moments en que el pessimisme és tan actual, fixeu-vos que les bones noticies quasi mai son tingudes en compte.... Seguir leyendo

"Tocar de peus a terra significa no demanar gestos a canvi del 'sí' als pressupostos"

Joan Masdemont Barcelona

Actualment la realitat és aquesta: a Pedro Sánchez li interessa seguir governant i a nosaltres ens interessa que així sigui. Escollir entr... Seguir leyendo

Catalunya: "¿Entre quién y quién deberían mediar los observadores internacionales?"

José Luis Flores L'Hospitalet de Llobregat

Por qué el país no puede desdeñar los Presupuestos de Sánchez

Joan Palacín Caldes de Montbui

Son demasiadas las carencias que tiene el país como para desdeñar los presupuestos. El problema principal que tiene&... Seguir leyendo

Ludopatía: ¿por qué no se prohíbe la publicidad del juego en televisión?

Joan Palacín Caldes de Montbui

La ludopatía es, más que un vicio, una enfermedad. El jugador compulsivo no puede dejar de jugar, le es imposible. P... Seguir leyendo

Kubrick al CCCB, la millor exposició sobre el director que he vist

Joana Raja Ripollet

Al CCCB de Barcelona s’està celebrant ... Seguir leyendo